Mestre en Arts i Medicina. Sembla que va començar els estudis d’Arts a la Universitat de París després de la condemna (1277) pel bisbe de la diòcesi de 219 proposicions filosòfiques i teològiques de caire averroïsta. Al cap de quatre anys a la Facultat d’Arts, es va inscriure, vers el 1284, a la facultat de Teologia, estudis que mai no va acabar. En canvi, va obtenir el grau de doctor en medicina, aproximadament a principi del 1290. Aquest mateix any fou canonge d’Arras, ciutat en la qual va morir. Segurament es va trobar amb Ramon Llull durant la primera estada d’aquest a París (1287-1289), quan el jove Le Myésier estudiava a la Sorbona i entrà en el cercle lul·lià com a deixeble. L’any 1299 escriu una carta, en la qual proposa al mestre cinquanta qüestions sobre l’aplicabilitat pràctica de l’Art i Llull li respon amb el Liber super quæstiones magistri Thomæ Atrebatensis (1299). El 1310 fou nomenat metge de cambra de Mahaut, comtessa d’Artois, la qual fou la seva protectora. Le Myésier posseïa una col·lecció personal important d’obres lul·lianes, a més d’una altra de llibres de teologia, filosofia i medicina, entre els quals trobam escrits d’Ockham, Joan de Buridan i Burleigh. Le Myésier va captar la necessitat d’integrar l’obra de Llull dins l’estructura orgànica del saber universitari de l’època i, per això, decidí ordenar la caòtica producció literària lul·liana i donar-li una estructura que permetés la presència de l’Art dins els cercles científics de París, al temps que també la introduïa en àmbits més amples. Consta la seva intenció de redactar quatre compilacions (Electorium magnum, medium, parvum et minimum) de les quals la segona i la quarta s’han perdut o mai no va arribar a realitzar-les. L’Electorium magnum estava destinat als membres de la Sorbona; mentre que el Breviculum, dedicat a la reina Joana de Borgonya, filla de la comtessa d’Artois, fou preparat per a la Cort de França. Le Myésier accepta l’intel·lectualisme de Llull, que interpreta segons les idees agustinianes d’Enric de Gand, professor de la facultat de teologia quan el jove lul·lista estudiava.
OBRES:
Electorium magnum, Manuscrit de la Biblioteca Nacional de París, fou acabat no molt després de 1325. Hi ha còpies del segle XVII a la Biblioteca de Munic. Inclou una Introductio in artem Raimundi, explicació per tal d’aclarir les dificultats de la doctrina lul·liana. Edició a l’Apèndix V: 408-431 del Ramon Lull and Lullism... de HILLGARTH, 1971.
Breviculum ex artibus Raimundi electum, Manuscrit de la Biblioteca de Karlsruhe, fou preparat entre 1321-1336. Edició alemanya i castellana: Raimundus Lullus-Thomas Le Myésier, Electorium parvum seu Breviculum. Handschrift St. Peter perg 92 der Badischen Landesbibliotek. Conté, a més a més, estudis de G. Stamm, W. Büchel, R. Hosler, F. Hainzer, Ch. Lohr, Th. Pind, Wiesbaden; Ludwig Reichert Verlag, 1988. També: Llull Ramon, Breviculum seu Electorium parvum Thomæ Migerii, ROL, Suplementum Lullianum, ed. Ch. Lohr, W. Büchel i Th. Pindl, Tornhout, Bèlgica, Brepols, 1990.
Epitome Electorii, Manuscrit de la Biblioteca Vaticana, s. XV. Part de l’Electorium, que conté el pla de quasi tota la compilació. Edició a l’Apèndix IV: 398-407 del Ramon Llull and Lullism..., de HILLGARTH, 1971.
BIBL.:
BATLLORI, M. i J. N. HILLGARTH, Vida de Ramon Llull. Les fonts escrites i la iconografia coetània, Barcelona, Associació de Bibliòfils, 1982.
BONNER, A., «Raimundus Lullus-Thomas Le Myésier, Electorium parvum seu Breviculum», EL, XXIX, 1989: 187-191.
BRAMBACH, W., Des Raimundus Lullus Leben und Werke in Bildern des Jahrhunderts, Karlsruhe, 1893.
HIGUERA, J. G., «Honor y dialéctica (Sobre la representación caballeresca de Ramón Llull en el ‘Breviculum’ de Tomás Le Myésier)», en FIDORA, A. i J. HIGUERA, Ramón Llull: caballero de la fe. El arte luliana y su proyección en la Edad Media, Serie de pensamiento español, Pamplona, Universidad de Navarra, 2001: 81-109.
HILLGARTH, J. N., «Chanoine José Ruysschaert. Nouvelles recherches au sujet de la biblioteque de Pier Léoni», EL, V, 1960: 366-368.
––, Ramon Lull and Lullism in Fourteenth-Century France, Oxford, Oxford University Press, 1971.
––, «Tomás Le Myésier: La primera síntesis lulista», EL, XVI, 1972: 113-123.
OLSCHKI, L., Manuscrits français de peintures des bibliotheque d’Allemagne, Genève, Lio-S. Olschki, 1932.
PRING-MILL, R., «J. N. Hillgarth: Ramon Lull and Lullism...», EL, XVII, 1973: 92-96.
RUBIÓ BALAGUER, J., «El Breviculum i les miniatures de la vida d’en Ramon Lull en la Biblioteca de Karlsruhe», Bulletí de la Biblioteca de Catalunya, III, 1916: 73-88. Reimpressió a Ramon Llull i el lul·lisme, Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985: 87-110.