Teòleg. Franciscà, va estudiar a París i a Tolosa. El 1445 era nomenat provincial d’Aragó; el 1447 és alumne de l’Escola Lul·liana de Barcelona i cinc anys després rebia el títol de magister scolarum magistri Raymundi Lulli. L’any 1449 va obtenir d’Alfons V el Magnànim un privilegi que el facultava per a continuar explicant Filosofia lul·liana a qualsevol indret del regne. Sembla que el 1452 decidí traslladar-se a Randa (Mallorca), on creà una escola, de la qual entre 1453 i 1459 tenim més de vint referències documentals. Dedica la seva activitat a la predicació, adapta i amplia els antics recintes eremítics, exerceix el magisteri lul·lià amb assistència de deixebles italians i francesos. Una carta de Desclapés, espècie de nota necrològica, afirma que Llobet «mols tractats ha fets en Theologia y Philosophia », tractats que avui no posseïm. Ens hem d’acontentar amb l’Art Notativa i amb una probable Metaphysica, dues obres que tenen evidents concordances entre sí. Segons Jordi Gayà, la teoria assumida per l’Ars Notativa suposa una ruptura amb l’esquema realista tradicional i apunta una tendència nominalista que, això no obstant, l’obra de Llobet rebutja.
OBRES:
Art notativa, Manuscrit de BCC, Palma. [«Edició i introducció de Jordi Gayà», EL, XXVI, 1986: 149-164.]
Metaphysica, Manuscrit. [Fragment de la Biblioteca de la Universitat Central de Madrid i cites dins l’obra de Jaume Janer.]
BIBL.:
AVINYÓ, J., Història del Lulisme, Barcelona, Tip. Catòlica, 1925: 249-250.
DESCLAPÉS, G., Carta sobre les virtudes, sabiduría y preciosa muerte del maestro Juan Llobet, Sevilla 1460.
GAYÀ, J., «El ‘Ars notativa’ de Pere Joan Llobet», EL, XXVI, 1986: 148-164.
MADURELL, J. M., «Escuela Luliana de Barcelona», AST, 23, 1950: 31-60.
––, «La Escuela de Ramón Llull, de Barcelona; sus alumnos, lectores y protectores», EL, VI, 1962: 187-209; VIII, 1964: 93-117; IX, 1965: 93-103.