Sebastià Trias Mercant, Diccionari d'escriptors lul·listes "Col·lecció Blaquerna" 6 (Palma de Mallorca: Edicions UIB, 2009), pp. 274.

MANUEL DE MALLORCA (1761 – 1793)

Filòsof. Va estudiar Gramàtica a l’escola de Randa i professà a l’ordre caputxí el gener de 1777. Estudià després Retòrica, Filosofia i Teologia a la Universitat Lul·liana de Mallorca i, en acabar la carrera, fou nomenat lector de Filosofia i de Teologia del convent caputxí de Palma (1790). La mort el va sorprendre durant el curs 1792-93, per la qual cosa el curs fou acabat pel seu successor fra Miquel de Petra.

 

OBRES:
Philosophiæ cursus ad mentem doctoris M. Illuminati Beati Raymundi Lulli martiris 1790-91, Manuscrit de la BiSAL. [El curs inclou la Logica magna, la Metaphysica ad normam atque methodum arcangelici doctoris B.R.L.]

Philosophiæ cursus ad mentem doctoris M. Illuminati Beati Raymundi Lulli martiris, 1792-93, Manuscrit de la BiSAL. [La part pertinent a fra Manuel de Mallorca comprèn la Metaphysica: Pneumatica, Psycologia rationalis i la Psycologia empirica, 1792, i la Physica generalis et particularis, 1793.]

 

BIBL.:
DÍAZ, Hombres..., vol. V: 98.
PÉREZ, L., «Los fondos manuscritos lulianos de Mallorca. Sociedad Arqueológica Luliana», EL, IV, 1960: 87-88.