Teòleg. Va ingressar molt jove a l’orde franciscà i el 1657 era provincial a Mallorca. Lector de Teologia en el col·legi Araceli de Roma, i posteriorment en el convent de Sant Francesc de Palma, va procurar sempre presentar als seus deixebles les obres de Llull en tota la seva puresa original expurgantles de les deformacions que el temps i els enemics de Llull hi havien introduït. Així en les seves classes llegia el text original lul·lià, afegint-hi breus escolis i comentaris marginals. El 1645 fou nomenat pels jurats de Mallorca per a defensar la causa lul·liana a Roma, per la qual cosa va presentar un memorial a la Santa Seu. Entre els anys 1666 i 1668, va mantenir una correspondència epistolar amb François Maleval en la qual subratlla, a petició de l’intel·lectual francès, els criteris metodològics necessaris per a llegir l’obra de Llull amb rigor. El 1683 va traduir al català l’obra mística de Nicolau Calders, l’Exercici de la Santa Creu (1446). L’hermenèutica lul·lista de Marçal, per una part, acosta críticament la lògica lul·liana a la lògica moderna de Caramuel i, per altra banda, cerca la concordança de Llull amb Duns Scot, fins a formular un sincretisme doctrinal, que ell mateix qualifica d’«scotolul·lisme.»
OBRES:
Ars brevis B. Raymundi Lulli, mendis castigata, capitibus divissa atque scholis locupletata, Palma, Rafael Moyá, 1642.
Lectura super Artem Magnam variis textibus ajusdem Lulii concinnata, 1643, Manuscrit de la BCC, Palma.
Breve memorial, escuela del divino amor, o relación compendiosa del fervoroso deseo y afecto grande que el bienaventurado martyr Raimundo Lulio, de la tercera orden de San Francisco tuvo al martirio, procurando se dedicasen clérigos y religiosos doctos a la predicación evangélica y conversión de los infieles en que brevemente se defiende este preclarísimo doctor de las imposturas tan ajenas de su santo celo y obediencia perfecta de la Santa Iglesia Romana, 1645, Manuscrit de la BCC, Palma.
Ars generalis ultima venerabilis magistri ac doctoris illuminati Raymundi Lulli Maioricensis, tertia ordinis Sancti Francisci, nunc denuo a mendis correcta, districtius divissa, notis marginalibus ornata atque iudicibus locupletata, Palma, Herederos de Gabriel Guasp, 1645.
Certamen dialecticum Artis lullianæ singulare defensorium in Caramuelem antiperipateticum, Mallorca, Rafael Moyá, 1666.
Nova discurrendi methodus ex principiis Artis lullianæ deducta et metamorphosis logica reformata iure apellata, Palma, 1669.
Epistolæ familiares pro Arte generali in B. Lulli obsequium, Palma, Pedro Guasp, 1668-1669.
Quæstiones difficiles super quatuor libros Magistri Sententiarum cum ressolutionibus et Summa Lulliana, Palma, 1673.
Memorial selecto para los profesores de la Escuela Luliana y los devotos del B. Raymundo Lulio, martyr, Mallorca, Pedro Frau, 1673. [Según Custurer en sus Disertaciones.]
Tractatus de applicatione Artis Lullianæ ad singularia Cramuelis, Manuscrit BCC, Palma.
BIBL.:
DÍAZ, Hombres..., vol. V: 329-330.
TRIAS MERCANT, S., «Llull en su época y en la época moderna. La síntesis del P. Marzal», Espíritu, XV, 1966: 141-171.
––, «Escolasticisme i renovació: Francesc Marçal», dins Història del pensament a Mallorca, Palma, ed. Moll, 1985, vol. I: 193-203.
––, «El lulismo barroco y fray Francisco Marçal», Cuadernos Salmantinos de Filosofía, XVI, 1989: 107-125.