Jurista. Després d’estudiar Gramàtica, cursà el batxillerat i el doctorat en Dret a la Universitat Lul·liana de Mallorca. Home de família benestant, invertí bona part dels seus diners a protegir i subvencionar el lul·lisme, pel qual sentia una gran passió. Basta recordar que a una de les seves filles li posà per nom Ramona Llulla. Va promocionar la publicació d’una obra apologètica de fra Bartomeu Fornés contra un escrit antilul·lista, possiblement La verdad sin rebozo (1761) del dominic Sebastià Rubí, i subvencionà la traducció de l’edició castellana de l’Exposició dels càntics de l’Amic i l’Amat (1760) de Sor Anna Maria del Sm. Sagrament. Establí una fundació testamentària de distintes capellanies en diverses esglésies i convents de la ciutat de Palma i ordenà les condicions dels seus candidats. Aquests havien de ser «artistes», és a dir, havien d’haver estudiat durant tres cursos l’Art de Llull o, en el seu defecte, tenir un coneixement profund de l’obra general lul·liana, i superar unes oposicions, el tema de les quals seria el llibre quart del Llibre de contemplació. En el cas que a Palma es fundàs un Col·legi Lul·lià, els titulars de les capellanies haurien de viure en comunitat en el dit centre. Fou membre de la Causa Pia Lul·liana i, com a tal, s’oposà (1743) als regidors de la ciutat que volien treure del Col·legi de la Sapiència l’arca dels documents d’aquella institució. Des del 1768 en fou delegat davant els postuladors de la causa lul·liana a Roma i, per això, establí una relació epistolar (1769-1774) amb el postulador fra Francesc Vic. L’obra literària de Mayol és plenament apologètica. Defineix les estretègies contra l’antilul·lisme i intenta trobar un nou argument, el criteri d’autoritat del qual havia de ser superior al de la signatura apostòlica (exigències dels antilul·listes) i al de la veu del poble cristià (criteri dels lul·listes). La superioritat radicava en les manifestacions prolul·lianes de la contemplació mística.
OBRES:
Lugares en que la Venerable Sor Ana Maria en la composición de los Cánticos del Amigo y Amado dice algo de las glorias del Beato Raymundo Lulio Doctor Iluminado y Mártir, Mallorca, 1759, Manuscrit de l’arxiu particular de Sebastià Trias Mercant. [Antologia de textos de Sor Anna, que parlen de la santedat de Ramon Llull.]
Cartes al postulador fra Francesc Vich, Mallorca, 1769-1774, Manuscrit de l’arxiu del convent d’Araceli de Roma (?).
Testament [lul·lista], Mallorca, 1773, Manuscrit de l’Arxiu del Regne de Mallorca. Edició de Llorenç PÉREZ dins Nicolau Mayol i Cardell i el seu frustrat testament a favor de la Causa Pia Lul·liana, Palma de Mallorca, Els Nostres Llibres, 1992: 18-43. [La filla del difunt, Caterina, impugnà el testament i el tribunal de justícia li va donar la raó.]
BIBL.:
PÉREZ, L., Nicolau Mayol i Cardell i el seu frustrat testament a favor de la Causa Pia Lul·liana, Palma de Mallorca, Els Nostres Llibres, 1992.
TRIAS MERCANT, S., «Llorenç Pérez i la Causa Pia Lul·liana», dins «Llorenç Pérez. Miscel·lània», Estudis Baleàrics, 62/63, 1998-99: 31-34.
––, «Un nou manuscrit lul·lista i un nou argument a favor de Llull», Actes de les Jornades Internacionals Lul·lianes, Palma, 2005: 347-358.