Teòleg. La importància del nostre autor radica en ser un dels primers escriptors lul·listes mallorquins. Documentalment sabem que regentà l’estudi de gramàtica de la Seu de Mallorca i fou traductor al llatí de dues de les obres lul·lianes escrites a Mallorca per Llull durant la seva estada a l’illa el 1312 i 1313. El nom de Gulielmus Magister, que figura al final de la traducció, induí alguns lul·listes, orientats per l’opinió inicial de Salzinger, a prendre el nom com un qualificatiu (magister) i així han confús aquest traductor amb el copista, també mallorquí, d’un còdex de la Biblioteca Ambrosiana, Guillem Pagès. Però es tracta de dos personatges diferents, com ja va aclarir Hillgarth i ha confirmat Senellart. Josep Perarnau creu que la traducció llatina diluïa i amagava, davant la massa popular, els conflictes d’heterodòxia que podien provocar els textos catalans de Llull (1312-1313) amb motiu de les relacions de l’infant Felip i de l’estada de Clareno a l’illa.
OBRES:
Liber de quinque principiis, Manuscrit, 1316. Edició ROL XVI (op. 197), Turnholti, Brepols, 1988.
Liber de secretis sacratissimæ trinitatis et incarnationis, Manuscrit, 1316. Edició ROL XVI (op. 198), Turnholti, Brepols, 1988.
BIBL.:
DOMÍNGUEZ, F., «Introducción», en ROL XV, Turnholti, Brepols, 1987: LXXXVIII.
OLIVER, A. i M. SENELLART, «Introduction», in ROL XVI, Turnholti, Brepols, 1988: 283.
PARDO, J., «El lulismo hispánico del trecientos», en FIDORA, A. y J. HIGUERA, «Ramón Llull caballero de la fe», Navarra, Cuadernos de Anuario Filosófico, Universidad de Navarra, 2001: 111-127.
PERARNAU, J., «El lul·lisme de Mallorca a Castella a través de València. Edició de l’Art de confessió», ATCA, 4, 1985: 61-172.