Sebastià Trias Mercant, Diccionari d'escriptors lul·listes "Col·lecció Blaquerna" 6 (Palma de Mallorca: Edicions UIB, 2009), pp. 303.

NÚÑEZ DELGADILLO, AGUSTÍN (1570 – 1631)

Teòleg. Estudià en el col·legi carmelità de la Virgen de la Cabeza de Granada, en el qual va professar l’any 1586. Va cursar després la carrera eclesiàstica a Granada i a Osuna, en el convent de la qual regentà una càtedra de Teologia i després a les universitats de Còrdova, Granada, València, Saragossa i Alcalà. Residí a Roma, on es va graduar de mestre en Teologia (1609) i gaudí de l’amistat del cardenal Belarmí i del P. Suárez. Gran orador, durant els seus darrers anys fou predicador de la cort espanyola, i intentà aplicar a l’oratòria sagrada les regles de l’Art lul·liana. La seva declaració sobre l’artifici lul·lià s’ha d’incloure dins el moviment logicoenciclopèdic del lul·lisme castellà.

 

OBRES:
Breve y fácil declaración del artificio luliano, provechosa para todas las facultades, Alcalà, Juan Gracián, 1622. [Existeixen dues reedicions: la de Granada, 1623, i la de Madrid, 1633?]

Tabla para predicadores. [Obra citada i descrita per Sebastián Izquierdo en el seu Pharus (1659), vol. II: 283-284.]

 

BIBL.:
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 2.