Sebastià Trias Mercant, Diccionari d'escriptors lul·listes "Col·lecció Blaquerna" 6 (Palma de Mallorca: Edicions UIB, 2009), pp. 306.

OLDRADO DA PONTE (s. XIII – 1335)

Jurista. Pertanyia a l’escola bolonyesa, deixeble de Dino, romanista i canonista alhora, professor a Pàdua, Siena, Montpeller i Bolonya. Conseller àulic del papa Joan XXII, escriví diferents comentaris a les fonts del dret i uns Consilia, diverses vegades editats. Entre aquells comentaris n’hi ha un que fa referència, segons Pierre de Brantome (s. XV), a la llegenda del Llull alquimista, segurament una de les primeres versions i font de les còpies posteriors. Tanmateix, el comentari esmentat ja s’havia perdut quan Brantome el citava i en el Consilium sobre l’alquímia no apareix el nom de Llull.

 

OBRES:
De falsa moneta, Manuscrit avui perdut.

 

BIBL.:
BRANTOME, P. de, Recueil des Dames. Publié d’aprés les manuscrits originaux avec des notes, per Roger Gaucheron. Collection Prose et Vers, 6, Paris, Payot, 1926: 118-119.
CARRERAS ARTAU, J., «Dues notes sobre el lul·lisme trecentista», EL, XVI, 1972: 236-239.
MIGLIORINO, F., «Alchimia lecita e illecita nel Trecento. Oldrado da Ponte», Quaderni Medievali, 11, 1981: 6-41.
PEREIRA, M., «La leggenda di Lullo alchimista», EL, XXVII, 1987: 145-163. [Oldrado: 147-148.]
SAVIGNY, Geschichte des römischen Rechts im Mittelalter, Heidelberg, 1850: 55-59.