Filòsof. Cavaller mallorquí, deixeble de Joan Cabaspre i de Gregori Genovart, fou catedràtic (1503) de l’Estudi General Lul·lià de Mallorca. L’amistat amb el cardenal Cisneros fou profunda, fins al punt que Nicolás Antonio la qualifica de carus illustrissimo Ximenio. Per aquest motiu, l’any 1508, en ésser inaugurada la Universitat d’Alcalà, Pacs ocupà la càtedra de Filosofia i de Teologia lul·lianes. Fou conseller del cardenal i redactà el catàleg de llibres lul·lians de la seva biblioteca. Pacs fou també el mediador entre Cisneros i els lul·listes mallorquins i Proaza. Va mantenir relacions amb els lul·listes parisencs, després del viatge de Bouvelles a Espanya, al qual recomanà, a partir de còdex que ell li havia tramès, l’edició de la Disputatio super aliquibus quæstionibus Sententiarum Petri Lombardi. Podem classificar l’obra de Pacs en quatre grups: poesies de caire renaixentista, escrites en llatí i dedicades a Llull, Cisneros i Ferran el Catòlic. Traduccions i edicions d’obres de Llull. Obres biogràfiques i, per últim, textos de lògica renaixentista. Pacs considera la lògica, dins les possibles variables del Renaixement, un instrument dialèctic i una ciència orientada a discernir la veritat de la falsedat i intenta compaginar la lògica escolàstica, sobretot l’occamista, amb les parts de l’arbre lul·lià. L’atribució a Pacs de la Logica parva presenta dificultats a la crítica moderna.
OBRES:
«Divi Raymundi Lulli Doctoris Illuminati ad Reverendissimum patrem dominum D. Franciscum Ximenez cardinalis Hispaniarum carmen», dins Ars inventiva veritatis, ed. de A. de Proaza, Civitate Valentia, Didacum Gumiel, 1515.
«Dyalecticæ introductiones Illuminati doctoris et martyris Raymundi Lulli. Logicalia parva», in Academia Complutensi, Officina Arnaldi Guillermi Brocarii, 1518.
«Epistola Domino Joanni Ruffo», dins Liber de anima rationali, Universitate Complutensi, Arnaldi Guillermi Brocarii, 1519. Edicións de Sollier, Antuerpinæ, Typis Vd. Petri Jacobs, 1708 i 1709; Salzinger, Maguntiæ, 1721; Venetiis, 1744.
«Vita divi Raymundi Lulli», dins Liber de anima rationali. Edicions citades en el número anterior.
El Desconsuelo que Raimundo Lulio Doctor Iluminado compuso en su senectud quando vio que el Sumo Pontífice, Cardenales y Príncipes de la santa yglesia no querían dar orden en convertir los infieles, según que infinitas vezes les suplicó, requirió y mostró, Ciudad de Mallorca, Hernando de Consoles, 1540. Noves edicions: Mallorca, Gabriel Guasp, 1606; Palma, Imp. F. Ramis, 1852; Palma, Pedro José Gelabert, 1859, dins Obras Rimadas de J. ROSSELLÓ; Palma, 1973, amb una introducció de L. Pérez.
Commentaria super artem divi Raymundi Lulli, Manuscrit citat per Mut i per Bover.
BIBL.:
BONNER, A., «D’Ors, Nicolás de Pax y la Logica parva», SL, XXXVIII, 1998: 154-156.
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 207-209, 253-254, 280-281.
DÍAZ, Hombres..., vol. VI: 294-296.
MUÑOZ, V., «La lógica en la Universidad de Alcalá durante la primera mitad del siglo XVI», Salmanticenses, 15, 1968.
D’ORS, A., «Nicolás de Pax y la Logica Parva», Documenti e Studi sulla Tradizione Filosofica Medievali, 7, 1996: 115-129.
PÉREZ, L., «Introducción», en Desconsuelo muy piadoso de Nicolás de Pax, Palma de Mallorca, 1973.
ROGENT-DURAN, Bibliografia..., n. 53, 69, 73, 90, 158, 291, 292, 302, 324.
TRIAS MERCANT, S., Història del pensament a Mallorca, Mallorca, Ed. Moll, 1985, vol. I: 140-143.