Teòleg. Va cursar Gramàtica (1719-1721), Filosofia (1722-1724) i Teologia (1725-1727) a la Universitat Literària de Mallorca. Fou col·legial del Col·legi Lul·lià de la Sapiència (1726-1731) i estudià Teologia lul·lista a Magúncia sota la direcció d’Ivo Salzinger i, a la seva mort, de Franz Ph. Wolf i Johannes M. Kurhummel (1727-1730). De retorn a Mallorca ingressà, el 1731, en el monestir cistercenc de Santa Maria de la Real (Mallorca), del qual fou abat durant els períodes de 1756-1760 i 1768-1772. El 1739 va obtenir el grau de doctor i de mestre en Teologia i ocupà la càtedra de Prima Lul·lista de la Universitat mallorquina. A causa d’una sèrie de conflictes acadèmics fou apartat de la càtedra (1744), que li fou restituïda el 1750 pel Consell de Castella. Aquest mateix any la universitat insular l’envià a Madrid per tal d’informar la Cort sobre els entrebancs que els dominics oposaven al culte a Ramon Llull. En la capital féu bona amistat amb Feijóo i, en retornar a l’illa, el 1756, va continuar a la universitat com a catedràtic jubilat fins a la seva mort. El 1789 ingressà a la Real Academia de la Historia, protegit per Campomanes, i va cooperar amb un estudi sobre literatura mallorquina al Diccionario histórico-geográfico, que publicava l’Acadèmia. Excepte dues obres sobre el monestir de La Real i una sobre la teoria concepcionista de Sant Bernat, tots el seus escrits són de caràcter lul·lista. La gran labor del P. Pasqual se centra en la renovació de la teologia lul·lista, fins al punt de poder qualificar-la de neolul·lisme teològic. Això fou possible gràcies al coneixement que tenia de la filosofia moderna, a les polèmiques amb Feijóo i amb els dominics antilul·listes i als contactes amb distints corrents europeus, com l’escotisme portuguès de Cenáculo, el cientifisme alemany de Cordier i la historiografia de Lampillas i de Juan Andrés. L’obra de Pasqual es divideix en tres grans seccions: tractats universitaris de teologia lul·lista, obres d’apologètica lul·liana i traducció d’obres de Ramon Llull.
OBRES:
Tractatus artis et scientiæ generalis vel introductio ad indagandas et inveniendas theologicas veritates, 1740, Manuscrit de la BCC.
Tractatus de Deo quad essentiam et dignitates, seu de Deo uno, 1740, Manuscrit de la BCC.
Tractatus de incomprensibili scientia Dei, 1741, Manuscrit de la BCC.
Tractatus de profundissimo Trinitatis mysterio juxta mentem R. Lulli, 1744, Manuscrit de la BCS.
El Milagro de la sabiduría del B. R. Lulio Doctor Iluminado y Martyr y patrón de la Luliana Universidad de Mallorca, Mallorca, 1744.
Examen de la crisis del P. Feijóo sobre el arte luliana, 2 vol. Madrid, 1749 i 1752. [«Les dissertacions III, IV, V, VI» han estat reproduïdes a Revista Luliana, 2, 1903: 251-260, 297-316; 3, 1904: 13-16; 1904-05: 23-26; 4, 1905: 25-32.]
Árbol de la Filosofía de Amor del Bto. R. Llull, 1773, Manuscrit de la Biblioteca de la Casa provincial dels caputxins de Barcelona.
Respuesta a una carta del Sr. D. Manuel de Zalvide, comisario de Marina de este Reyno de Mallorca, sobre varios puntos respectivos al B. Raimundo Lulio, Martyr y Doctor Iluminado, 1776, Manuscrits de la BCC i Biblioteca de la Casa provincial dels caputxins de Barcelona.
Defensa de la antigüedad y legitimidad inmemorial del B. R. Lulio, Martyr, contra las insolencias del manuscrito «La verdad sin rebozo», Manuscrit de la Biblioteca de la Casa provincial dels caputxins de Barcelona. [Coincideix amb el cap. IX, vol. IV
de les Vindiciæ.]
Vindiciæ Lullianæ, sive demostratio critica immunitatis doctrinæ Illuminati Doctoris, 4 vol. Avenione, 1778. [Es conserven diferents manuscrits a distintes biblioteques de Palma de Mallorca i en la dels caputxins de Barcelona.]
Tractatus de baptismo, 1782, Manuscrit de la BCS.
Tractatus de voluntate Dei, 1785, Manuscrit de la BCS.
Tractatus theologicus de Eucharistia sacramento, 1785, Manuscrit de la BCS.
Tractatus theologicus a Sacro Ordine sacramento, 1787, Manuscrit de la BCS.
Tractatus de prædestinatione et reprobatione, Manuscrit de la BCS. [Còpia feta el 1791 per Pere Joan Esteve, posterior a la mort del P. Pasqual. L’original correspon més o menys al 1754.]
Descubrimiento de la aguja náutica en que se demuestra que el primer autor de lo expuesto es el B. Raimundo Lulio, Madrid, 1789. [El manuscrit es troba a l’Archivo de la Real Academia de la Historia de Madrid. Conté l’apèndix sobre literatura mallorquina.]
Discussio scripti cum hoc epigraphe: Aliquæ observationes super cultum qui Raymundo Lullo in Majorica exhibetur, s/d. Manuscrits de la BCC.
De figuris Artis, s/d. Manuscrit de la BCC.
Indicio de la estimación que merece en las escuelas catholicas la doctrina del B. Lulio, martyr y doctor, de la tercera orden de S. Francisco, s/f. Manuscrit de la Biblioteca de la Societat Arqueològica Lul·liana.
Humilis satisfactio ad animadversiones super dubio: an et quæ, s/d. Manuscrit de la BCS. [Còpia revisada i aprovada pel P. Pasqual.]
Illuminati doctoris B.R. Lulli martyris liber de Medicina peccati e ritmis lemovicensibus latinæ solutæ orationi donatus P. M. Domno. Antonio R. Pasqual, monacho cisterciense, s/d. Manuscrit de la Biblioteca Episcopal (Mallorca).
Vida y actas del B. R. Lulio, martyr y doctor iluminado escrita en lemosín por el autor anónimo y coetáneo, traducida juntamente en castellano por el P. M. Don Antonio Raymundo Pascual, monge cisterciense, s/f. Manuscrit de la Biblioteca Episcopal, Mallorca.
Libro de la Orden de cavallería del B. Raymundo Lulio martir y Doctor Iluminado, s/f. Manuscrit de la BCC.
BIBL.:
PLATZECK, E. W., «Observaciones del P. Antonio Raimundo Pasqual, O. Cist. sobre lullistas alemanes», Revista Española de Teología, 1, 1940: 731-765.
––, «Al margen del lulista P. Antonio Raimundo Pascual, O. Cist.», AST, 14, 1943: 183-197.
TRIAS MERCANT, S., «El pensamiento cosmológico del lulista P. A. Raymundo Pasqual», EL, V, 1961: 263-294.
––, «Hermenéutica y lenguaje en la filosofía del siglo XVIII», Mayurqa, VI, 1971: 35-60.
––, «La terminología ética de la filosofía lulista del setecientos», Espíritu, 20, 1971: 5-15.
––, «Significado histórico-fiolosófico de la hermenéutica lulista en la época de la Ilustración», EL, XV, 1973: 35-54.
––, «La gramática filosófica en el lulismo de la Ilustración», Mayurqa, VII, 1972: 65-82.
––, «Hacia una clasificación de las obras del lulista P. Pasqual», EL, XVI, 1972: 194-205.
––, Filosofía y sociedad (Hacia una ecología del lulismo de la Ilustración), Palma de Mallorca, Instituto de Estudios Baleáricos, 1973.
––, «Un nuevo manuscrito del P. Raymundo Pasqual», EL, XXVIII, 1988: 77-84.