Sebastià Trias Mercant, Diccionari d'escriptors lul·listes "Col·lecció Blaquerna" 6 (Palma de Mallorca: Edicions UIB, 2009), pp. 332-333.

PERILLI, PLACIDO (1575 – s. XVII)

Teòleg. Professà a l’orde celestí, segurament en el monestir de l’Àquila, aquell monestir en el qual el papa Celestí V va fundar l’orde. Tot i no poder afirmar una tradició lul·liana entre els celestins d’Itàlia i de Catalunya, sabem que aquests monjos s’establiren a Barcelona el 1410 i que fra Perilli va esser a aquesta ciutat catalana, on va copiar algunes obres de Ramon Llull. De retorn a Itàlia, sembla que va viure a Bolonya, on, ple d’entusiasme per la doctrina lul·liana, començà a difondre-la de paraula i per escrit. I fou en aqueixa ciutat italiana on s’inicià un procés inquisitorial contra ell, a causa de la seva adhesió a la doctrina de Llull i d’haverla propagada, segons els censors, com a «saviesa escandalosa i temerària». Examinats els seus llibres per homes doctes i religiosos, hi descobriren una sèrie de proposicions «herètiques en part, en part errònies, malsonants en la fe, perilloses, injurioses envers Déu, la Sagrada Escriptura i els Sants Pares». De les vint-i-nou proposicions censurades, unes són còpia literal de Llull i les altres, formulades per Perilli, inspirades en les doctrines lul·lianes. De més a més, el nostre frare s’havia atrevit en alguns passatges dels seus escrits a titllar alguns doctors catòlics –sobretot l’autor del Directorium inquisitorum– d’incompetents, calumniadors i sacrílegs. El juny de 1607 Don Placido fou condemnat, obligat a signar una retractació i a practicar una llarga sèrie de penitències. Al·legà, això no obstant, bona fe, perquè, ni en la lectura de les obres de Llull ni en el comentari que havia fet sobre la seva doctrina, mai no havia reparat cap heretgia. Més encara, fiat «de certes suposades sentències d’uns comissaris apostòlics » (Sententia definitiva, 1419), havia cregut que la doctrina lul·liana era «recta i aprovada per la Santa Església Romana.»

 

OBRES:
Apostrophe vel probatio articulorum fidei per necessarias rationes, Manuscrit.

Ars iuris brevis, Manuscrit. [El P. Batllori creu, per raons que exposa, que aquest títol ha d’esser corregit de la següent manera: Ars iuris et Ars brevis.]

Comentariolum [ad illustrare Artem Lulli], Manuscrit.

 

BIBL.:
BATLLORI, M., «Entorn de l’antilul·lisme de Sant Robert Bellarmino. El procés del Sant Ofici contra el monjo celestí Don Placido Perilli, 1607», EL, I, 1957: 97-105.
Sententia inquisitorum contra Placidum Perillum a Novo, monacum Coestinum [et] Abiuratio D. Placidi Pirelli, Romæ, in palatio [...] cardinalis Pinelli in regione Sancti Eustachii hac die 12 iunii 1607, Manuscrit del Trinity College Library, Dublin, ff. 245r-255r. Edició de M. Batllori, EL, I, 1957: 105-113.