Historiador i publicista. Orfe de pare, de molt petit anà a Palma de Mallorca, on residí i estudià fins als catorze anys al col·legi de Monti-sion (1833) i després es va formar de manera autodidacta. Tot i això, l’any 1842 s’instal·là a Madrid i estudià un curs de Teologia a la universitat, al mateix temps que col·laborava en publicacions madrilenyes, com El Heraldo i El pensamiento de la Nación, entre d’altres. El 1843 retornà a l’illa com arxiver de l’Arxiu del Regne de Mallorca, càrrec que ja havia tingut el 1840, i que ocupà fins a la seva jubilació (1895). Defensor d’un catolicisme rigorós i d’una política conservadora, fundà i dirigí les revistes La Fe (1844) i La Unidad Católica (1869-1873) i polemitzà amb els republicans federals que enaltien els dirigents agermanats. Fou membre de la Real Academia de la Historia (1847), de l’Acadèmia Provincial de Ciències i Lletres (1848), de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1852), de la Real Academia de San Fernando (1879) i de la Real Academia Española (1883). Conreà la narrativa, la poesia i la dramatúrgia; tot i que la seva principal aportació fou la crítica literària i els estudis sobre la història de Mallorca. En aquesta dimensió està influït pel tradicionalisme francès de Bonald i de Chateaubriand, per l’apologètica filosòfica de Balmes, per l’assagística de Menéndez Pelayo i per l’esperit del romanticisme i la metodologia positivista. En els escrits lul·listes, Quadrado aplica els mateixos criteris que en les seves obres històriques: una revisió precisa de les fonts (les obres de Llull, en aquest cas), un esperit crític, una habilitat literària, per tal de resoldre en obra d’art el rigor de la investigació.
OBRES:
«Raimundo Lulio y sus biógrafos», La Unidad Católica, 70, 1870: 139-143. Reedició a EL, XIII, 1967: 77-91.
«Primeros años y conversión de Ramón Llull», Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes, 1875: 387-396.
«Recuerdos de Miramar en el sexto centenario de su fundación», dins Homenage al Beato Raimundo Lull en el sexto centenario de la fundación del Colegio de Miramar, Palma, Establ. Tipográfico de Pedro J. Gelabert, 1877: 5-20. Edició facsímil pels Amics de l’Arxiduc, Palma, Ed. Cort, 1996.
BIBL.:
ALCOVER, A. M., «Algo sobre la biografía y bibliografía de D. José Maria Quadrado», Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1920.
FERNÁNDEZ, A., «Quadrado y la historia literaria del siglo XIX», Mayurqa, III/IV, 1970: 9-19.
––, «Correspondencia de Quadrado con Menéndez Pelayo», Mayurqa, III/IV, 1970: 20-24.
OLIVER, M. dels S., «Necrología de Quadrado», BSAL, VI, 1896: 318.
SANTAMARÍA, A., «José Maria Quadrado, historiador», Mayurqa, III/IV, 1970: 99-225.
SIMÓN, Diccionari...: 964-966.
TRIAS MERCANT, S., «El pensament historiogràfic i la filosofia de la història [Quadrado]», dins El pensament a les Balears durant els segles XIX i XX, Mallorca, Ed. Documenta Balear, 2000: 10-11.