Sebastià Trias Mercant, Diccionari d'escriptors lul·listes "Col·lecció Blaquerna" 6 (Palma de Mallorca: Edicions UIB, 2009), pp. 368-369.

ROSSELL, PERE (s. XIV – 1420)

Teòleg. Religiós franciscà, doctor en Teologia i cap de l’escola lul·lista d’Alcoi (València). Fou atacat per Eimeric en el seu Dialogus contra lullistas (1390), tot acusant-lo d’heretgia, condemnant-lo amb l’excomunió i afirmant que els lul·listes i els begards eren cismàtics. Rossell davant totes aquestes amenaces, fugí, amb altres lul·listes valencians, a Roma per tal de protegir-se de la persecució d’Avinyó. Els jurats valencians reaccionaren contra l’inquisidor i aconseguiren del rei Joan I la seva destitució i una llicència a favor de Rossell (1397), semblant a l’atorgada a Francesc de Llúria, que li permetia formar una escola de lul·lisme, en la qual s’ensenyés l’Art i la filosofia de Llull, i una escola d’experts en l’art de la medicina i cirurgia lul·lianes. Aquesta autorització fou ratificada pel rei Martí I l’Humà. Rossell i Llúria pertanyen així a aquell grup de lul·listes valencians que són a l’origen de la desfeta d’Eimeric. El 1403 Rossell anà a Cervera per a ensenyar la ciència lul·liana, requerit per un petit grup de mestres cerverins. Alguns autors (Wadding, Atanasio López, Sabaralea, Díaz...) identifiquen Rossell amb un tal Petrus Russell, i el fan provincial d’Anglaterra i li atribueixen una exègesi de les cartes de Sant Pere (1410 o 1420) i una intervenció en el discutit problema sobre la pobresa. Altres (Sanahuja, Carreras Artau...) creuen que ambdós escriptors són dos autors diferents. Uns tercers (Jaume de Puig) ja no entren en la discussió.

 

OBRES:
Super B. Raymundi Lulli scriptis commentaria, Manuscrit citat per Sbaralea.

 

BIBL.:
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 40-41, 60-61.
DÍAZ, Hombres..., vol. VI: 779-800.
MIRÓ I BALDRICH, R., «La coneixença de Llull a Cervera a l’inici del segle XV», Palestra Universitaria, 6, 1992: 188-201.
PARDO, J., «El lulismo hispánico del trescientos», en FIDORA, A y J. HIGUERA, «Ramón Llull caballero de la fe», Navarra, Cuadernos de Anuario Filosófico, Universidad de Navarra, 2001: 111-127.
PUIG, J. de, «El procés dels lul·listes valencians contra Nicolau Eimeric en el marc del Cisma d’Occident», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LVI, 1980: 319-463. [Rossell: 374-377, 389-390.]
––, «Documents inèdits referents a Nicolau Eimeric i al lul·lisme», ATCA, 2, 1983: 319-327. [Rossell: 323-324.]
SAHAHUJA, P., «La enseñanza de la teología en Lérida. Cátedras regentadas por maestros franciscanos (siglos XIV-XV)», Archivo Ibero-Americano, 38, 1935: 419-448. [Rossell: 429.]
––, El inquisidor fray Nicolás Eymerich y Antonio Riera, Lérida, Instituto de Estudios Ilerdenses, 1948: 10-11.
SBARALEA, Suplementum ad scriptores trium ordinum Sancti Francisci, Roma, 1971: 365.