Sebastià Trias Mercant, Diccionari d'escriptors lul·listes "Col·lecció Blaquerna" 6 (Palma de Mallorca: Edicions UIB, 2009), pp. 373.

RUBÍ CATANY, BARTOMEU (1705 – 1774)

Teòleg. Vestí l’hàbit franciscà en el convent de Palma i fou un dels mallorquins que l’Ajuntament pensionà per anar a Magúncia (Alemanya) a estudiar la doctrina de Llull a l’escola de Salzinger (1727). Aquest morí poc temps després i Rubí, a diferència d’altres companys seus, tornà a Mallorca (1728). L’any 1735 llegí unes Conclusions sobre teologia moral en el Convent de Sant Francesc de Palma. A l’illa va ocupar distints càrrecs i fou elegit provincial de l’orde (1769). Dedicà la seva vida a l’estudi del pensament filosòfic i teològic, com ho demostren el Cursus philosophicus (Manuscrit) i els Tractati theologico-morales (Manuscrit), i a la defensa del Beat, especialment contra els atacs del dominic Sebastià Rubí.

 

OBRES:
Las cinco piedras de David contra el Goliat arrogante o «La verdad sin rebozo», en defensa del culto y doctrina del Beato Raimundo Lulio, Manuscrit del convent de Sant Francesc, Biblioteca March, Palma. [Pretén minvar la influència de l’antilul·lisme dominic del moment i, sobretot, de La verdad sin rebozo.]

 

BIBL.:
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 359, 379.
DÍAZ, Hombres..., vol. VI: 901.
ROGENT-DURAN, Bibliografia..., pàg. 333, 378.