Teòleg. Frare caputxí (1652), fou ordenat de prevere l’any 1659. Des del 1669 va ser professor de Teologia i autor de diversos escrits, una part dels quals ha estat editada i una altra continua manuscrita. L’any 1688 Pecknofer, teòleg i bibliòfil, li va deixar el Liber creaturarum de Sibiuda, la lectura del qual l’impulsà a conèixer l’autor i a començar una recerca bibliogràfica de les seves fonts, per tal de formular, des d’una perspectiva crítica, un projecte de síntesi de la teologia sibiudiana amb la teologia escolàstica. Considera l’obra de Sibiuda un mètode racional apte per a discutir amb els ateus i heretges i amb els musulmans i jueus. Però, si Sibiuda havia intentat d’acostar el lul·lisme i la teologia tradicional, Ruffini pretén ampliar i corroborar els resultats del Liber creaturarum. Així, Jaume de Puig afirma que el lloc de Ruffini dins el lul·lisme modern és lateral, ja que l’autor no arriba a Llull directament, sinó mitjançant el lul·lisme de Sibiuda i de Kircher. Es limita, doncs, a treure partit de l’esforç crític de sistematització lul·liana d’alguns lul·listes anteriors a ell i, a partir d’aquí, cerca definir teòricament i pràctica el problema lul·lià d’un saber universal i dels seus instruments en vistes a una aplicació a l’oratòria sagrada.
OBRES:
Artis magnæ Sciendi brevissima Synopsis, seu mentis humanæ foecundum commonitorium ad inveniendum et discurrendum ordinatum..., Salisburgi, Typis Joannis B. Mayr 1689.
Theologia rationalis ad hominem et ex homine, Augsburgi, 1703.
BIBL.:
Dictionnaire de Theologie Catholique, Paris, 1939, vol. XIV: 152-153.
PUIG, J., «Un lul·lista sibiudià modern: Juvenal Ruffini de Nonsberg (Juvenalis Ananiensis)», ATCA, 12, 1993: 394-405.