Sebastià Trias Mercant, Diccionari d'escriptors lul·listes "Col·lecció Blaquerna" 6 (Palma de Mallorca: Edicions UIB, 2009), pp. 386.

SABATINI, LUIGI (s. XVII – 1699)

Teòleg. Ingressà a l’orde caputxí. Des del 1680 era adscrit al col·legi dels teòlegs bolonyesos. Fou lector de metafísica a la Universitat de Bolonya (1689-1699). En aquesta època, tot seguint el corrent escotista, va escriure el Firmamentum theologicum gallici Atlantis Ludovici Magni (Roma, 1689) i, segons alguns autors, també un Tractatus metapyhysicus, un text per a la classe de la universitat. El lul·lisme de Sabatini depèn, més que dels cercles italians i de l’escola franciscana, dels jesuïtes germànics i espanyols (Kircher, Knittel, Izquierdo), tot i que en el pròleg de l’Encyclopedia cita també Bacó, Yves de París, Sánchez de Lizárazu, Gregoire, etc. Tot això barrejat amb l’escotisme, el neoplatonisme porfirià i la doctrina cartesiana de la res cogitans. La seva obra s’ha de situar dins el lul·lisme logicoenciclopèdic, del qual és el més digne representant italià. L’enciclopèdia és la ciència de la ciència o del que és escible en general. Mai no suposa un aplec o agregat de totes les ciències, sinó una ciència especial, perquè és una summa que inclou universalment i completament totes les ciències humanes i arts.

 

OBRES:
Encyclopedia lulliana seu Ars disserendi de omni scibili, a Raimundo Lullio adinuenta, Manuscrit, 1695. Edició de M. Batllori a Obra completa, València, 1993, vol. 2: 411-444. També a AST, 12, 1936: 191-216.

 

BIBL.:
«Aloisius Sabatini O.F.M. conv.», Collectanea Franciscana, XI, 1941: 324.
BATLLORI, M., «Un lul·lista bolonyès del segle XVII: Luigi Sabatini», AST, 12, 1936: 191-216. També a Obra completa, ed. E. Duran, València, 1993, vol. 2: 411-444.
MAZZETTI, S., Repertorio di tutti i professori antichi e moderni della famosa università e del celebre instituto de le scienze di Bologna..., Bologna, 1848: 273.