Filòsof i teòleg. Als vint-i-dos anys ingressà a la Universitat de Dillingen (1691) i l’agost de 1693 era batxiller en Filosofia i el juliol de 1694 ja posseïa el títol de mestre. El 1694 s’inicià en l’estudi de la teologia a Ingolstad, sota la direcció del professor Zöpfti i s’ordenà de prevere el març del 1699 a la Col·legiata de Reichersberg, de la qual fou més tard canonge. Segurament en aquest centre entrà en contacte amb el lul·lisme, ja que la seva biblioteca disposava d’un fons lul·lià i lul·lista. El 1705 abandonà definitivament el monestir de Reichersberg i s’establí a Düsseldorf, com a capellà de l’elector Joan Guillem del Palatinat, al qual convencé de finançar i promoure l’edició de l’obra de Ramon Llull. Era un perfecte il·lustrat, car coneixia les llengües clàssiques, semítiques i modernes, a més de dominar la teologia, la filosofia, la física i la matemàtica. Mort el príncep Joan Guillem, s’instal·là a Magúncia on, gran coneixedor de Ramon Llull, el 1727, obrí una escola de lul·lisme, a la qual assistiren, a més d’alumnes alemanys, alguns estudiants mallorquins i preparà l’edició de les obres lul·lianes. El 1710 ja havia aplegat un bon grapat de llibres lul·lians; el contracte amb l’impressor ja era clos el 1713; el bibliotecari de la cort palatina, Büchels, l’havia ajudat a dreçar-ne el Catalogus omnium librorum magni operis Raimundi Lulli (1714); però, l’edició de les obres lul·lianes no s’inicià fins el 1721. Salzinger va publicar, abans de morir, els tres primers volums (1721-1722). En les tasques de preparació fou ajudat, més o menys directament, per Van Eych, el P. Sollier i el jesuïta mallorquí Jaume Custurer. Propugnà un lul·lisme que pretenia renovar una art universal, professat per Izquierdo, Kircher i Leibniz, i harmonitzar el lul·lisme alquimista amb la interpretació matemàtica del mètode lul·lià. Els tres primers volums de l’edició de les Opera omnia de Llull van precedits d’unes introduccions de Salzinger, en les quals l’autor exposa el seu pensament lul·lista.
OBRES:
«Perspicilia lulliana philosophica», dins Beati Raymundi Lulli opera omnia, Moguntiæ, ex officina typographica mayeriana, per Joannem Gregorium Häffner, 1721. Tomus I: 53-92.
Revelatio secretorum Artis dins Beati Raymundi Lulli opera omnia, Moguntiæ, ex officina typograpyhica mayeriana, per Joannem Gregorium Häffner, 1721. Tomus I: 1-180.
Præcursor introductoriæ in Algebram Speciosam Universalem [...] sicendi et demonstrandi, Maguntiæ, ex officina typographica mayeriana, per Joannem Gregorium Häffner, 1723. També refós dins Beati Raymundi Lulli opera omnia, Moguntiæ, ex officina typographica mayeriana, per Joannem Gregorium Häffner, 1722. Tomus III: 1-54.
BIBL.:
AGUILÓ, E. K., «Data de la mort den Salzinger», BSAL, XV, 1915: 256.
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 323-345.
GOTTRON, A., L’edició maguntina de Ramon Llull, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1915.
––, «Was versteht Ivo Salzinger unter lullistischer Musik?», dins Miscelánea en homenaje a Mons. Higinio Anglés, Barcelona, CSIC, 1958-61, vol. I: 361-368.
ROGENT-DURAN, Bibliografia..., n. 302 (264-284), 303.
SCHUNK, J. P., Beyträge zur Mainzer Geschichte, Mainz 179, vol. III.
STEGMÜLLER, F., Beati Raymundi Lulli Doctoris Illuminati et Martyris opera, ed. Ivus Salzinger, Frankfurt-am-Main, Verlag Minerva, 1965.