Teòleg. En tenim poques dades biogràfiques. Tot i això sabem que durant la seva joventut se sentí atret per l’alquímia. Acompanyà Felip II a Portugal i el 1586 era procurador del regne per a la causa lul·liana davant la Cúria de Roma. Durant aquest temps va sostenir correspondència amb el cardenal Paleotus. De retorn a Mallorca, fou elegit canonge penitencier (1587) com a successor i antecessor respectivament de dos lul·listes il·lustres, Antoni Bellver i Bartomeu Llull. Poc abans de la seva mort (26 de març de 1608) fou nomenat rector de l’Estudi General Lul·lià, amb l’encàrrec d’organitzar els estudis lul·listes d’aquell centre. Defensor de l’ortodòxia doctrinal de Llull, fou també un entusiasta de la teoria i de la pràctica alquímiques, com es desprèn del pròleg i de la dedicatòria del seu llibre sobre la vida del Beat.
OBRES:
Vida y hechos del admirable Doctor y Martyr Ramon Llull vezino de Mallorca [...]. Dirigida a S. C. R. Majestad el rey Don Phelipe segundo deste nombre, Mallorca, Gabr. Guasp, 1606. [Conté, a més a més de la biografia i a partir del capítol X, una defensa de l’ortodòxia doctrinal de Llull. Al final de l’obra inclou una versió castellana del Desconsuelo del admirable Doctor y Martyr Ramon Llull, natural de Mallorca. Compuesto en verso Lemosí por el mismo Martyr y traduzido en lengua castellana, por el Magnifico Cavallero Nicolás de Paz, natural de dicho Reino. La biografia de Seguí serví de model i de font a la de Fra Antoni Daza.]
Bibliotheca Luliana, Manuscrit, 1606. [Obra de caire alquímic.]
BIBL.:
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 257-258, 267-268.
Llibre de possessions de les Dignitats canonicals i Llibre de sacristia (núm. 1291), Arxiu Capitular de la Catedral de Mallorca.
ROGENT-DURAN, Bibliografia..., n. 158.
TRIAS MERCANT, S., Història del pensament a Mallorca, Mallorca, Ed. Moll, 1985, vol. I: 144-146.