Teòleg. Joan Fontcuberta Dalmado ingressà a l’orde de framenors caputxíns (1701) al convent-noviciat de Santa Eulàlia de Sarrià i professà el juny de 1702. Acabats els estudis eclesiàstics fou ordenat prevere i residí durant molts anys a Solsona, on exercí de lector de Teologia Moral i Expositiva als escolasticats dels caputxins i al Seminari Conciliar i d’examinador sinodal del seu bisbat. Guardià dels caputxins de la província de Catalunya, el 1742 residia en el convent de Palma de Mallorca. Gran orador, predicà dues quaresmes a la catedral mallorquina i publicà distintes obres de caire religiós, entre les quals destaca Imperio de María (vol. I, 1742 i vol. II, 1748). Fou un ferm defensor de Ramon Llull contra els atacs antilul·listes setcentistes. Però, en la seva obra, a més de les tòpiques raons apologètiques dels lul·listes de l’època, i a diferència d’ells, introdueix una perspectiva nova: la d’arribar a la consciència personal dels devots del Beat i resoldre els seus dubtes morals sobre el culte que li era tributat.
OBRES:
El oráculo de la verdad en el culto inmemorial al Doctor Iluminado Maestro universal de todas las Artes y Ciencias e Ínclito Mártir de Jesu-Christo el Beato Raymundo Lulio, 1753, Manuscrit del Col·legi de la Sapiència, Palma de Mallorca.
BIBL.:
«Sant Felip de Mahó (Serafí de) P.», Franciscalia, Barcelona, Editorial Franciscana, 1928.
TRIAS MERCANT, S., El neolulismo filosófico y su integración europea según la obra de fray Pascual, Tesi doctoral inèdita, Mecanoscrit, f. 120, 173.
«Aprobaciones», dins Imperio de Maria, Palma, 1742 i 1748.