Sebastià Trias Mercant, Diccionari d'escriptors lul·listes "Col·lecció Blaquerna" 6 (Palma de Mallorca: Edicions UIB, 2009), pp. 418-419.

SUÁREZ DE FIGUEROA, CRISTÓBAL (1571 – Napoli, Itàlia,1645?)

Jurista. Començà a estudiar la carrera de Lleis a la seva ciutat nadiva i la continuà després a Pavia (Itàlia). El 1591 aconseguí una plaça d’auditor en l’exèrcit espanyol. Fou posteriorment fiscal de la província de Martenana i jutge de Terano. Implicat en un assassinat, fou detingut, però aconseguí la llibertat gràcies a la intervenció del fill del duc d’Albuquerque. Viatjà a Andalusia i Madrid, des d’on el 1622 tornà a Nàpols en el seguici del duc d’Alba. En aquesta ciutat va estar implicat en un procés de la Inquisició, que el va empresonar (1632). Va escriure diverses obres literàries, en prosa i en vers, així com també algunes de caire històric i científic. Considerat un representant de l’escepticisme siscentista espanyol, és un lul·lista marginal que, no obstant això, incloem aquí per la seva ascendència vallisoletana i la seva vinculació amb Nàpols, i per ésser reconegut per Salzinger.

 

OBRES:
Plaza universal de todas las ciencias y artes, Madrid, Luis Sánchez, 1615. Reedició a Perpinyà, 1630. [Incorpora un Encomio al Arte del Iluminado Doctor Raymundo Lulio, al qual considera un dels millors filòsofs del seu temps. L’obra, en general, està inspirada en la Piazza universale di tutti le professioni del mundo de Tomaso Garsoni, i tracta de les arts liberals i mecàniques i dels filòsofs moralistes, polítics, metafísics i físics.]

 

BIBL.:
DÍAZ, Hombres..., vol. VII: 427-429.
RISSE, W., Die Logik der Neuzeit, Stuttgart, Bad Cannstatt Freidrich Frammann Verlag, 1964-1970, vol. I: 544.
WICKERSHAM, J. P., The Life and works of Christobal Suárez de Figueroa, Philadelphia, P. A. University, 1907. Trad. cast., Valladolid, Imp. Colegio de Santiago, 1916.