Sebastià Trias Mercant, Diccionari d'escriptors lul·listes "Col·lecció Blaquerna" 6 (Palma de Mallorca: Edicions UIB, 2009), pp. 427-428.

TOGORES D'OLESA, FRANCESC DE (1650 – 1730)

Teòleg. Fill del comte d’Ayamans, seguí la carrera eclesiàstica. Fou canonge sagristà de la catedral de Mallorca i, com a tal, féu construir el retaule de l’altar major (1729), obra de l’escultor Josep Darderone. Examinador sinodal, va redactar moltes censures de llibres i com a vicarigovernador del bisbat de Mallorca publicà una Epistola pastoralis ad parochos huius nostræ Diocesis Maioricarum et Ecclesiarum curatos (1711). Estudià a la Universitat Lul·liana, en la qual es doctorà en Dret Civil i Canònic i en Sagrada Teologia. Ocupà distintes càtedres en la dita universitat, de la qual també fou rector en dos períodes diferents (1698-1699 i 1721-1726). Gran humanista, es distingí pel seu entusiasme en pro de Llull. Considera la seva conversió una imitació de Crist; no creu en el martiri corporal del Beat, sinó en un martiri psicològic; defensa la immemorialitat del culte lul·lià i afirma que els possibles errors doctrinals, mentre l’Església no els condemna oficialment, no són errors. Pensa que l’Art és la formulació dels principis de totes les ciències i la Universitat Lul·liana és la seva millor garantia.

 

OBRES:
Opúsculos lulianos, Manuscrit.
«Censura», en CUSTURER, J., Disertaciones históricas del culto inmemorial del B. Raymundo Lulio, Mallorca, Miguel Capó, 1700: XXXIV-LXVI.

 

BIBL.:
BOVER, J. M., Biblioteca de escritores baleares, Palma de Mallorca, P. J. Gelabert, 1868, vol. II: 438.
DÍAZ, Hombres..., vol. VII: 521-522.
LLADÓ, J., Historia del Estudio General y de la Real y Pontifícia Universidad Luliana de Mallorca, Palma de Mallorca, Ed. Cort, 1973: 75.