Sebastià Trias Mercant, Diccionari d'escriptors lul·listes "Col·lecció Blaquerna" 6 (Palma de Mallorca: Edicions UIB, 2009), pp. 443.

VALERIIS, VALERIO DE (s. XVI)

Filòsof. Patrici venecià, va viure durant un temps a Augburg, on completà la seva formació humanística i va redactar alguns comentaris breus als escrits de Llull. Filosòficament combina l’escotisme i el lul·lisme, begut en les obres d’Agrippa i de Giordano Bruno, quan aquest publicava les seves obres lul·listes i mnemotècniques (1582-1588). El nucli de l’obra lul·liana és, segons Valeriis, l’arbre de la ciència i l’Art, considerats com a ciència universal i fonament metafísic de la trama ideal de la realitat i de les regles de la combinatòria. Es tracta d’organitzar, mitjançant un artifici lògic, el pluralisme cognoscitiu en una ciència universal.

 

OBRES:
Aureum sane opus in quo ea omnia breviter explicantur, quæ scientiarum omnium parens Raymundus Lullus, tam in scientiarum arbore quam arte generali tradit, Augustæ vindelicorum imprimebat Micahaël Manger, 1589. Edc. de Zetzner, 1609, 1617, 1651.

 

BIBL.:
BACKUS, I., «La survie des ‘Artes’ de Raymond Lull au 16ème siècle. Le traitement des «Prédicats Absoluts» dans les commentaires d’Agrippa et de Valerius Valeriis», Archiv für Geschichte der Philosophie, 64, 1984: 281-293.
BATLLORI, M., «El lulismo en Italia», Revista de Filosofía, 2, 1943: 255-537. [Valeriis: 523-524.]
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 235-237.
ROGENT-DURAN, Bibliografia..., n. 138.
ROSSI, P., Clavis universali: arti mnemoniche e logica combinatoria de Lullo a Leibniz, Milano, 1960. [Valeriis: 59-61.]