Literat i poeta. El 1855 entrà en el Seminari de Vic i el 1870 fou ordenat de prevere i destinat de vicari a Vinyoles d’Orís. Va completar la seva formació literària i clàssica rebuda al seminari mitjançant els contactes que va tenir amb Milà i Fontanals i amb Marià Aguiló (1865). Una complicada malaltia l’obligà a traslladar-se a Barcelona i entrà de capellà a la Companyia Transatlàntica (1874-1876) i, entre el 1877 i el 1893 ho fou dels marquesos de Comillas de Barcelona, propietaris d’aquesta companyia. Al final de 1887 arribà a Mallorca, convidat per l’arxiduc Lluís Salvador i, posteriorment, s’establí entre ambdós una bona relació epistolar (1894-1997). Un diagnòstic de follia el confinà a la Gleva (Osona); però el 1895 decidí trencar l’obediència i tornà a Barcelona, on li foren suspeses les llicències de dir missa, fins que el 1898 fou rehabilitat. Va dirigir, en els darrers anys de la seva vida, les revistes literàries L’Atlàntida, La Casa del Montseny i Lo pensament català. La seva obra, a més d’alguns llibres de prosa, d’unes poques traduccions i de certs articles contra els seus enemics, és essencialment poètica. Destaquen els poemes èpics L’Atlàntida (1877) i el Canigó (1886), seguits dels poemes lírics i d’alguna manifestació de poesia social. L’obra poètica de caire lul·lià és netament lírica. Verdaguer segurament fou iniciat en el lul·lisme per Marià Aguiló i entre 1871 i 1880 copia el Llibre d’Amic i Amat. Coneix el llibre Homenaje a Ramón Llull editat a Mallorca amb motiu de la celebració de la fundació de Miramar (1877) i el 1894 viatja a l’illa on rellegeix l’esmentat llibre lul·lià i redacta les primeres poesies de caire lul·lista. Segons Guilleumas, l’obra lul·lista de Verdaguer es divideix en tres capítols diferents: les obres que el mateix autor dóna per lul·lianes; la versió rimada d’un bon nombre de versicles del Llibre d’Amic i Amat; i les poesies que reflecteixen més o menys el pensament i la imatge de Llull. En qualsevol cas, el lul·lisme de Verdaguer és sempre de caire espiritualista i místic.
OBRES:
Idilis i cants mistichs, Barcelona, Llibreria d’E. Riera, 1879. [La seva composició va des del 1877 a 1880 i inclou sis poemes amb lema de Ramon Llull.]
Roser de tot l’any, Barcelona, La Catalana de J. Puigventós, 1894. [Els poemes anaren sortint en el curs de l’any 1893 i foren recollits el 1894. Quinze porten un lema lul·lià i molts d’altres tenen l’emprenta del seu simbolisme místic.]
Flors del calvari, Barcelona, Llibreria Esp. d’A. López, 1902. [Disset composicions tenen un lema lul·lià. Començades el 1893 anaren creixent en el transcurs dels anys 1894 al 1896, en el qual veieren la llum. En elles es nota la profunda
influència del Llibre d’Amic i Amat.]
Perles del Llibre d’Amic e d’Amat, Edició pòstuma, Barcelona, L’Avenç, 1908. [És l’obra lul·lista per excel·lència de l’autor i neix del viatge a Miramar (Mallorca) amb la relectura del llibre de Llull.]
BIBL.:
ANDRÉS DE PALMA, «Mn. Jacinto Verdaguer y el Beato Ramón Llull», Apostolado Franciscano, 37, 1953: 127-128.
DOLÇ, M., «Epistolari. A Jacint Verdaguer», dins Arxiduc LLUÍS SALVADOR, Obres Completes, a cura de M. Dolç, Barcelona, Ed. Selecta, 1951: 272-279.
GUILLEUMAS, R., Ramon Llull en l’obra de Jacint Verdaguer, Barcelona, Ed. Barcino, 1953.
MOLAS, J., «Jacint Verdaguer», dins RIQUER-COMAS-MOLAS, Historia de la literatura catalana, Barcelona, Ed. Ariel, 1986, vol. 7: 223-289.
RAMÍREZ, P., «Modulacions del tema lul·lià del ‘Devallament’ i ‘pujament’ en la lírica de Verdaguer», dins Miscelánea de Estudios Hispánicos (Homenaje de los hispanistas de Suiza a Ramon Sugranyes de Franc), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1982: 261-277.
TORRENTS, R., J. Verdaguer. Estudis i aproximacions, Vic, Eumo, 1995.