Teòleg. Va estudiar a la Universitat de Salamanca i era mestre en Arts i doctor en Teologia. Fou catedràtic vitalici de la Universitat de Barcelona (1559). Les seves lliçons foren publicades a la ciutat comtal el 1569 (i potser se’n féu una segona edició el 1603) sota el títol In acrosmaticam Aristotelis philosophiam. També fou canonge penitencier de la catedral de la ciutat de Barcelona (1565). Va acompanyar el seu bisbe, Guillem Casador, al Concili de Trento en condició d’expert i aprofità l’estada a la dita assemblea per defensar la comunió sobre una sola espècie, Disputatione communione sub una panis specie (1562) i per presentar un Memoriale en el qual sol·licitava suprimir les obres de Llull a l’Index, cosa que aconseguí (1563). Home renaixentista, va cercar com molts pensadors florentins, conciliar Aristòtil i Plató, de la qual concordança surt una teologia mística o saviesa, que, si els grecs heretaren de la filosofia oriental, en Llull és el resultat d’una ciència infusa. Considerà, per tant, la necessitat d’una edició de les obres lul·lianes; però només arribà publicar l’Ars brevis i a preparar, a petició de Felip II, un inventari dels llibres lul·lians que existien a les biblioteques catalanes. L’any 1578 sortí en defensa de Llull amb motiu de la reedició del Directorium, promoguda per l’auditor de la Rota Francesc Penya.
OBRES:
[Memoriale in Concilio tridentino], 1561, Manuscrit segurament a l’arxiu del Concili.
«Lullianæ doctrinæ multiplex approbatio», dins Artificium sive ars brevis D. Raymundi Lulli, Barcinone, apud Claudium Bornatium sub Aquila Forti, 1565. Hi ha edicions a Colònia (1604) i Frankfurt (1615 i 1619).
«Vita D. Raymundi Lulli præsertim ex Nicholao de Pace theologo excerpta», dins Artificium sive ars brevis D. Raymundi Lulli, Barcinone, apud Claudium Bornatium sub Aquila Forti, 1565. Edicions a Colònia (1604) i Frankfurt (1615 i 1619).
Apendix defensionis D. Raymundi Lulli eius doctrinæ et operum, Barcinone, apud Petrum Malo typographum, 1565. Reimpressió també a Barcelona el 1582. [Obra publicada com a resposta a la reedició del Directorium d’Eimeric.]
In Aristotelis philosophiam, in tres tomos in quorum hoc primo continentur Logicam et Eticam, in secundo Physicam, in tertio Metaphysicam et Mysticam Theologiam, Barcinone, in ædibus Societatis Bibliopolarum Pauli Cortey et Petri Mali, 1569. [Conté algunes referències a Llull, a les seves obres i als seus seguidors.]
BIBL.:
AVINYÓ, J., Història del lulisme, Barcelona, Llibreria i tipografia catòlica, 1925: 423-427.
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 260-262.
DÍAZ, Hombres..., vol. VII: 853-855.
MADURELL, J. M., «Luis Juan Vileta», AST, 37, 1964: 19-76.
ROGENT-DURAN, Bibliografia..., n. 102, 108, 113, 127.