Historiador i teòleg. Va vestir l’hàbit franciscà (1606) a Matazinhos (Portugal) amb el nom de Miquel Àngel de Sant Ròmul i fou ordenat de sacerdot l’any 1613. Després d’haver completat els estudis eclesiàstics en els convents que l’orde tenia a Liria, Lisboa i Coimbra, estudià en el convent de Sant Francesc de Salamanca, en el qual fou després professor de Teologia (1617). El 1618 va ser enviat a Roma per defensar la definició de la Immaculada Concepció i en aquesta ciutat desenvolupà una intensa activitat a favor dels seus compatriotes perseguits. Procurador (1634), comissari (1648) de l’orde i membre de diverses congregacions romanes, renuncià per humilitat a la púrpura cardenalícia. Va crear el col·legi Ludovicià i el de Capranica per a les vocacions eclesiàstiques i franciscanes irlandeses; però la seva obra cabdal fou la fundació del Col·legi de Sant Isidor com a centre d’estudi (1625). El 1639 preparà l’edició de les Opera omnia de Duns Scot i el 1644 va escriure la Vita Duns Scoti. Entre el 1638 i el 1645 ocupà el càrrec, per desig dels jurats de Mallorca, de postulador de la Causa Lul·liana i la seva actuació davant la Santa Seu fou positiva, malgrat les crítiques de fra Bartomeu Fornés. Pensava que el progrés de la Causa Lul·liana havia de complir tres requisits: l’edició de les Opera de Llull, el rebuig del Llull alquimista i havia de defugir les polèmiques amb els antilul·listes.
OBRES:
Annales Ordinis Minorum, Lugduni-Romæ, 1625-1654, 8 volums, que comprenen des de l’inici de l’orde fins al 1540. Segona edició: P. Fonseca, Roma. A partir de 1931 han estat reeditats i continuats pels franciscans de Quaracchi. [Llull: Tom IV (1256-1275): 421 IX, X; 422 X; 422 XI; 423 XI i XII; Tom V (1276-1300): 157 II; 158 III; 240 XVIII; 316 II i III; 317 III. Llull en relació amb altres autors: Tom VI: (1301-1322): 119 XXXVIII; 199 VII; 229 II, III; 230 IV, V; 231 VI; 232 VII, VIII; 233 IX, X; 234 XI, XII; 235 XIII; 236 XIV, XV.]
Scriptores Ordinis Minorum, Romæ, 1650: 295. [290-304.] Segona edició, Roma, 1806. [El catàleg de les obres de Llull està basat en el de Proaza i classifica els llibres en tretze rúbriques i la catorzena inclou les obres alquímiques, que Wadding no accepta com escrits lul·lians.]
BIBL.:
ALÒS, R. d’, Los catálogos lulianos. Contribución al estudio de la obra de Ramón Llull, Barcelona, Imp. Francisco J. Altés y Alabart, 1918. [Wadding: 9, 20, 28-30.]
CALASANÇ D’IGUALADA O. M. CAP., «Fra Lluc Wadding i la Causa de Beatificació del beat Ramon Llull», Estudios Franciscanos, 36, 1925: 362-373.
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 273.
CASOLINI, F., L. Wadding, l’analista dei francescani, Milano, 1936.
CASTRO, M., «El analista P. Lucas Wadding O.F.M. (1588-1657) y sus relaciones con la Península Ibérica», Salmanticensis, 5, 1958: 108-162.
CLEARY, G., Father Luke Wadding and St. Isidor’s College Roma, Roma, 1925.
HAROLD, F., Vita, Roma, 1662.
MELANI, G., «Wadding, Lukas», in Enciclopedia Catolica, Citta dei Vaticano, 1953, vol. XII: 1639-1640.
PASQUAL, A. R., Examen de la crisis del R. P. M. Don Benito Gerónimo Feijóo sobre el Arte Luliana, Madrid, Imp. Lorenzo F. Mojado, 1749, vol. I: 55-60, 198-200, 204-207.
PÉREZ, L., «Fray Lucas Wadding, postulador de la Causa de beatificación de Ramón Llull (1638)», EL, 1957: 262-268.