Bibliògraf. Estudià filosofia i teologia en el col·legi dominicà de Sant Tomàs i el 1635 inicià l’estudi del dret canònic a la Universitat de Sevilla, continuant a la de Salamanca fins a 1639. En acabar els estudis jurídics concep la idea de redactar un índex de tots els escriptors espanyols. Per aquest motiu retorna a Sevilla on hi havia excel·lents biblioteques. L’any 1645 va a Madrid on és investit amb l’hàbit de Santiago amb el qual Felip IV el premià pels seus treballs bibliogràfics. Després d’habitar a diferents ciutats, el 1651 retorna a Madrid a la recerca, com ell mateix diu, d’un empleo de letras, i tres anys després va a Roma acompanyant Guzmán Ponce de León, ambaixador d’aquella ciutat. A Roma troba una ocasió immillorable per a prosseguir la tasca bibliogràfica. El papa Alexandre VII li concedí una canongia a la catedral de Sevilla, amb dispensa de residència (1664), per millorar la seva situació econòmica. El 1678 tornà a Madrid com a fiscal del Real Consejo de Cruzada, càrrec que va ostentar fins a la seva mort. La seva obra magna fou la Bibliotheca Hispana, dividida en Bibliotheca Hispana Nova (Roma 1672) i Bibliotheca Hispana vetus (Roma 1696), segons el model de Wadding.
OBRES:
Bibliotheca Hispana vetus sive Hispanorum, qui usquam unquamve scripto aliquid consignaverunt, notitia, Roma, Antonii de Rubio, 1696, 2 vol. [caput III, lib. IX, vol. II: De Raymundo Lullo Maioricensis eremita, atque ejus rerum Scriptoribus… Nicolaus Eymericus iurene an iniuria eius errores notaverit… Wadigni catalogus Lulli operum representatur, quibusdam adiunctis… Recensentur plures Raymundi artis sectatores et assertores.]
BIBL.:
DÍAZ, Hombres…, vol. I: 307-310.
ROGENT-DURAN, Bibliografia…, vol. II, n. 279.
ROMERO MUÑOZ, V., «Estudio del bibliófilo sevillano Nicolás Antonio», Archivo Hispalense, 12, 1950: 57-92; 13: 29-56; 14: 215-244.
SÁNCHEZ CASTAÑES, F., «Aportaciones a la biografía de Nicolás Antonio», Revista de Filosofía, XLVIII, 1965: 1-38.