Jurista. Es va doctorar en dret canònic i civil, tot exercint la professió a Espanya i a Roma, on fou auditor de la Cúria. Aprofità l’estada a la Ciutat eterna per a dirigir a la Congregació de l’Índex, juntament amb Joan Vila, una apologia de les doctrines lul·lianes. En dirigí una altra, en forma de carta, al cardenal Carles Borromeu, arquebisbe de Milà. Fou auditor del cardenal de Mèdici, agent del duc d’Alba i gran amic del lul·lista català Joan de Vileta. Cansat de la cort romana es va retirar per a fer vida eremítica; però, a causa d’una gran calamitat pública, renuncià a aquella vida i acudí en ajut dels necessitats. Era posseïdor d’una cinquantena de manuscrits lul·lians, adquirits posteriorment per la Biblioteca Ambrosiana de Milà. No hem de confondre aquest Juan Arce amb un altre del mateix nom, famós teòleg de Trento, que fou canonge de Palencia, on morí l’any 1564.
OBRES:
Apologia per Ramon Llull, Manuscrit Vat., Ed. de Ramon d’Alòs, 1919.
Apologia lul·liana al cardenal Borromeu, Ed. Menéndez Pelayo i reproducció de Pedro Blanco Soto, 1913 i 1916.
BIBL.:
BLANCO SOTO, P., Estudios de bibliografía luliana, Madrid, 1916, I.
CARRERAS ARTAU, Historia…, vol. II: 260, 262-63, 268.
D’ALÒS, R., Sis documents per a la història de les doctrines lul·lianes, Barcelona, 1919: 21-24.
DÍAZ, Hombres…, vol. I: 349.
PÉREZ, L., Introducció a La Causa Luliana, Roma, 1961. Tesi doctoral inèdita.
OTTAVIANO, C., «Ricerche lulliane», Estudis Universitaris Catalans, XIV, 1929: 1-13.