Pseudònim d’Heinrich Cornelius. Metge i filòsof. Estudià dret i medicina a Colònia i va viatjar quasi per tot Europa. L’any 1511 entrà al servei de l’emperador Maximilià, després de passar per Oxford i Würtzburg (1509) on va conèixer Tritemi. L’obra d’Agrippa és diversa, però hi destaquen aquells cinc caires que l’integren plenament en el Renaixement: la defensa del paper de la dona a De nobilitate et præcellentia foeminei sexus (1529); la dedicació a l’ocultisme i a la màgia a De occulta philosophia sive de magia libri tres; l’estudi de la religió i distintes coneixences de Déu a De triplici ratione cognoscendi Deum; la crítica de l’escepticisme, i, per últim, la combinatòria lul·liana. Alguns d’aquests escrits li causaren seriosos problemes per haver barrejat filosofies màgiques amb la Sagrada Escriptura. El 1505, a París es va relacionar amb el cercle de Lefèvre on amplià els coneixements que ja tenia sobre Llull a través de les ensenyances de Canteiro. El seu lul·lisme segueix la tendència logicoenciclopèdica del Renaixement i intenta explicar no solament el valor científic de l’Art lul·liana, sinó també construir, a partir d’aqueixa, una màquina lògica per a dirigir el pensament, facilitar l’aprenentatge i la seva retenció. Però també critica els excessos que els lul·listes practicaven amb l’Art de Llull.
OBRES:
Comentaria in Artem brevem Raymundi Lulli, Colònia, 1531, 1533, 1538, 1568; Lió, 1531, 1535, 1565, 1580; Solingen, 1538; Strasburg, 1598, 1609, 1617, 1651.
Tabula abbreviata commentariorum artis inventivae, Colònia, 1531.
De incertitudine et vanitate scientiarum, Colònia, 1530.
BIBL.:
BACKUS, I., «La survie des ‘Artes’ de Raymond Lull au 16ème siècle. Le traitement des ‘Prédicats Absoluts’ dans les Commentaires d’Agrippa (ca. 1510) et de Valerius Valerius», Archiv für Geschichte der Philosophie, 66, 1984: 281-293.
BERMÚDEZ A., Enrique Cornelio Agripa, filósofo, astrólogo y cronista de Carlos V, Madrid, 1933.
BULLOTA, H., «Saggio bibliografica su C. A. de Nettesheim», Ressegna de Filosofia, 6, 1957.
CARRERAS ARTAU, Historia…, vol. II: 216-223.
GANDILLAC, M., «Cornelio Agripa y Teofrastro Paracelso», en YVON BALEVAL, Historia de la Filosofía en el Renacimiento, vol. V, Madrid, Siglo XXI, 1974: 126-152.
JOHNSTON, M., The Semblance of Significance: Language and Exemplarism in the «Art» of Ramon Llull; with the Text of the «Retorica Nova» from Paris B.N. ms Lat 6443C, (Tesi doctoral), Baltimore 1978.
KEEFER, M. H., «Agrippa’s Dilemma: Hermetic Rebirth and the Ambivalences of ‘De Vanitate’ et ‘De Occulta Philosophia’», Renaissance Quarterly, 41, 1988: 614-653.
PÉREZ, L., «Biblioteca Nacional, Madrid», EL, XV: 226.
POPKIN, R. H., «Introduction», in H. C. Agrippa von Nettesheim. Opera, Hildesheim-New York, 1970.
PROST, A., Les sciences et les arts ocultes au XVIe siècle: Henri Corneille Agrippa. Sa vie et ses oeuvres, París, 2 vol., 1881-82. [repr. Nieuwkoop, 1965.]
ROSSI, P., Clavis universalis: Arti mnemoniche e logica combinatoria da Lullo a Leibniz, Milà-Nàpols, 1960: 42-45. Segona edició, Bologna, Il Mulino, 1983.
ROGENT-DURAN, Bibliografia…, vol. I, n. 79, 80, 82, 86-88, 103-105; III: 125, 144, 148, 162, 180.
SCHMIDT-BIGGEMANN, W., «Agrippa v. Nettesheim», in Lexikon für Theologie und Kirche, Freiburg, Herder, 1993-94: 251 i ss.