Sebastià Trias Mercant, Diccionari d'escriptors lul·listes "Col·lecció Blaquerna" 6 (Palma de Mallorca: Edicions UIB, 2009), pp. 49.

BACON, FRANCIS (1569 – 1626)

Filòsof. Després d’estudiar a Cambridge va passar dos anys a França. L’any 1594 entrà en el Parlament anglès, fou nomenat Lord canceller (1618) i baró de Verulam. Acusat de concussió fou privat dels càrrecs i dels honors i va ser empresonat. Filosòficament propugnà la reforma de la metodologia científica a la Instauratio magna, la primera part de la qual va aparèixer l’any 1623. A l’àmbit del lul·lisme és, com Descartes i Paracels, un antilul·lista-lul·lista. Critica l’Art de Llull i el considera un «mètode d’impostura» que serveix per a «espargir gotetes de ciència a fi que qualsevol mig-erudit pogués fer ostentació de coneixements». Però, seguidament, defensa la idea lul·liana d’una ciència universal, en la qual s’estableixen, com fa Llull amb les dignitats, els axiomes o principis absoluts, que són el fonament de les ciències particulars.

 

OBRES:
«De dignitate et augmentis scientiarum», in Opera omnia, Leipzig, 1694. [Referència a Llull: llibre VI.] Traducció castellana, Buenos Aires, 1947.

 

BIBL.:
ANDERSON, F. H., The Philosophy of Francis Bacon, Chicago, 1948.
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 301-302.
GARDNER, M., «The Ars Magna of Ramon Llull», in Logic Machines and Diagrams, New York, 1958. Traducció castellana, Madrid, Alianza Editorial, 1985.
ROSSI, P., «Mnemotecnia e lullismo in Bacone e in Cartesio», in Clavis universalis. Arti mnemoniche e logica combinatoria de Lullo a Leibniz, Milano-Napoli, Ricardo Ricciardi editore, 1960: 146-161.