Teòleg. Canonge penitencier de la catedral de Mallorca, succeí el seu mestre, Antoni Serra, a la càtedra de teologia de l’Estudi General Lul·lià, després de mantenir un plet amb Francesc Riera que en reclamava la titularitat. El 1578, Felip II li encarregà la redacció d’un catàleg de les obres de Ramon Llull. Una vegada acabat, el 1583, el mateix rei ordenà als jurats de Mallorca que en trametessin els llibres a l’incipient fons lul·lià de la biblioteca de l’Escorial. Escriví una apologia de Llull contra les acusacions d’Eimeric, obra que va romandre inèdita perquè la Inquisició n’aturà la impressió (1611), a pesar de l’imprimatur (1605), de tenir-ne cura Francisco de Sosa, bisbe de Canàries, d’estar dedicada al papa Sixt V i d’ésser escrita a instàncies de Felip II. El nucli del lul·lisme de Bellver és la lògica lul·liana segons els esquemes tradicionals de les Summulæ.
OBRES:
Commentaria in Dialecticam novam B. Raymundi Lulli, Man. 1570. [Bibl. Pública, del convent de Sant Francesc i de La Real de Palma, Mallorca.]
Logica brevis et nova. D. Raymundi Lulli Logicæ compendiolum Antonium Belverium Lullianæ doctrinæ professorem commentariolis illustratum, Maioricis, apud Gabrielis Guasp, 1584.
Apologia lullianæ doctrinæ adversus Nicholali Eymerici calumnias et Directorio suo, Man. [Bibl. Pública, Palma.]
BIBL.:
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 259.
PÉREZ, L., «La Apología de Antonio Bellver», en La causa luliana, Tesi doctoral inèdita.
POU, J. M., «Sobre la antigua cátedra luliana de Mallorca», Mediterraneum, 1, 1936: 40-55.
ROGENT-DURAN, Bibliografia..., n. 129.
TRIAS MERCANT, S., Història del pensament..., vol. I: 143-144.