Advocat del Consell privat de Lluís XIII i gran llatinista, per la qual cosa va escriure una Apologie de la langue latine. S’interessà per l’art de Ramon Llull i l’aplicà a la retòrica i a la mnemotècnia, així com també a les arts endevinatòries i a la quiromància. Les obres lul·listes de Belot tingueren molt d’èxit i foren repetidament editades. Pertany al corrent de la retòrica-utilitària, encaminada a afavorir l’art de predicar, característica del lul·lisme francès del segle XVII.
OBRES:
La Rhétorique par la quelle on peut discourrir de ce qui est prope en l’oraison et disputable par dialectique, selon la subtilité de l’art lulliste et autres arts plus secrets, París, 1623; Rouen, 1640, 1662, 1669, 1688; Lió, 1654, 1672; Liège, 1704.
Traicté de la memoire artificiella du l’art de Raymond Lulle, Rouen, 1640, 1669, 1688; Lió 1672; Liège, 1704.
BIBL.:
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 294-295.
ROGENT-DURAN, Bibliografia..., n. 164, 289.