Jurista. Estudià Dret Civil i Canònic a l’Estudi General de Mallorca. Fou consultor del Sant Ofici, oïdor de la Reial Audiència i procurador reial de Mallorca a Madrid. L’any 1583 fou nomenat lloctinent del virrei i aquest mateix any Felip II li demanava que li trametés els llibres lul·lians que figuraven en el catàleg de Bellver. Amb motiu d’haver recuperat l’illa de Cabrera de mans dels moros, l’any 1591 el rei li concedí el títol de noblesa amb caràcter hereditari. Lul·lista convençut, va escriure un Informe (1589-1590) a favor de Llull, informe que, segons Josep Hernández, va «mover el real ánimo de Felipe II» a favor del Beat. El cronista Alemany afirma que aquest escrit es va imprimir el 1594, cosa no comprovada documentalment. L’informe inclou un compendi de la vida de Llull, la descripció de la seva activitat missionera i el reconeixement de la seva doctrina, així com també les incidències favorables i desfavorables sobre les obres i santedat des del 1386 a 1589.
OBRES:
Memorial con que informó a Su Mag. el doctor don Hugo Berarte, procurador real del Reyno de Mallorca, Manuscrit, 1589-90. Biblioteca Nacional, Madrid.
«Manuscrit». Dins Materiales recogidos para probar el culto inmemorial de R. L., s. XVII, Arxiu de la Causa Pia Lul·liana, Palma.
BIBL.:
BOVER, J. M., Memoria biográfica de los mallorquines que se han distinguido en la antigua y moderna literatura, Palma, Imp. Guasp, 1842.
PÉREZ, L., Intervención de la Santa Sede en la Causa Luliana, Tesis doctoral en la Universidad Gregoriana, 1961, cap. IV: 64-65. Fotocòpia mecanoscrita. Arxiu particular S. Trias Mercant.
[ALERTA: L'autor confon en una sola persona Hug Berard Palou i Hug Berard Nunyis.]