Jurista. El 1499 estudià dret a l’Estudi General de Lleida on el 1504 ocupava la càtedra de dret civil. L’any 1509 anà a Pavia on es va doctorar en dret canònic. El 1510 era canonge de la catedral de Mallorca i rector de Campos l’any 1511. En temps del bisbe Diego de Ribera fou vicari general de la diòcesi. Nomenat inquisidor pel papa Adrià VI, entre 1517 i 1527 exercí el càrrec a Mallorca i a València, on va intervenir en el procés de la mare de Lluís Vives, i, posteriorment, a Sicília. El 1534, i a proposta de l’emperador Carles V, fou consagrat bisbe de Patti (Sicília). Entre els anys 1528 i la seva mort va escriure diferents tractats sobre temes jurídics i herètics, entre els quals destaquen el Speculum inquisitorum (Roma 1572) i el De repetitionibus iuris canonici (València 1534). Acèrrim lul·lista, quan era inquisidor de València, féu una ferma apologia de la santedat de Ramon Llull i de l’ortodòxia de la seva doctrina en resposta al dominic fra Bernat de Luxemburg, qui, fent-se ressò de les acusacions d’Eimeric, havia inclòs Llull en el Catalogus hæreticorum (París 1521). És fill il·lustre de la ciutat de Palma de Mallorca.
OBRES:
Repetitio nova, sive comentaria rubricæ et caput primum de hereticis, lib VI., València 1534 i Venècia 1587.
Commentaria super Artem Magistri Raymundi Lulli, Manuscrit (?).
BIBL.:
BOVER, J. M., Biblioteca…, vol. I: 9.
––, Memoria…: 8-11.
CARRERAS ARTAU, Historia…, vol. II: 257.
DÍAZ, Hombres…, vol. I: 119-120.
ALBERTÍ, J. i R. ROSSELLÓ, Història de Valldemossa (1320-1516), Palma, Documenta Balear, 1999: 182.