Teòleg. Fou educat pels Germans de la vida en comú, els quals li inculcaren la senzillesa religiosa i l’aversió a l’escolàstica. L’any 1503 es traslladà a París i s’integrà en el grup fabrista i rebé, en el col·legi del cardenal Lemoine, les ensenyances de Lefévre i col·laborà amb el seu grup en l’aplec dels manuscrits cusans per a la seva edició, que aparegué el 1514, i en la preparació dels Proverbia Ræmundi i de l’Arbor philosophiæ amoris, obres publicades per Lefèvre el 1516. Dos anys després de la publicació del Volumen contemplationis (1505) de Llull retornà a la seva ciutat nadiua i es convertí en el divulgador del lul·lisme fabrista parisenc per la regió alsaciana. Seguint les directrius de seu mestre, considera l’Art lul·liana l’únic mètode que permet de superar el coneixement d’opinió i abastar la certesa metafísica.
OBRES:
Ad lectores epigramma, Parissis, pro Joanne Parvo, 1505. [Encapçala l’edició del Volumen contemplationis, obra preparada per tot el grup fabrista.]
[Lectiones], Manuscrit de la biblioteca de Sélestat. [Notes manuscrites redactades per Bild de les ensenyances de Lefèvre, en les quals mostra el lloc que ocupava el pensament de Llull en l’esperit del seu mestre.]
BIBL.:
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 204-205.
GANDILLAC, M., «La filosofía del renacimiento», en Yvon BALEVAL, Historia de la Filosofía, Madrid, Siglo XXI, 1974, vol. 5: 171, 174.
LLINARÈS, A., «L’humanisme français au début de la renaissance», dins Colloque International de Tours, Paris, Libraire Philosophique J. Vrin, 1973: 129.