Filòsof. Aprofitant el joc que li oferia la llengua, canvià, com era costum dins l’humanisme de l’època, el sentit negatiu del seu cognom (Mal-bec) amb un significat positiu (Bon-llavi). Prevere i mestre en arts, coneixia especialment, com posa de manifest la seva rica biblioteca, la lògica nominalista. Deixeble d’Alfonso de Proaza a València en la seva etapa de formació, fou iniciat en la filosofia de Llull segurament sota el magisteri de Gregori Genovart, canonge i rector (1495-1533) de l’Estudi General Lul·lià de Mallorca. Amb Mallorca no sols l’unia el tracte amb Genovart, sinó que també va tenir algun vincle amb Joan Cabaspre (1455-1529), possessor aleshores del manuscrit del Llibre de contemplació que va consultar. Hom ha assenyalat també possibles connexions amb el nucli lul·lista d’Alcalà de Henares, ja que hi ha indicis que el còdex del Llibre d’amic e amat, abans d’anar a parar en mans seves, havia servit per a l’edició complutense a cura possiblement de Nicolau de Pacs. Cap al final de la seva vida fou professor de lògica i doctrina lul·liana a l’Escola Lul·liana de Barcelona. Llegà en testament la seva biblioteca, força important per la quantitat de llibres i per la seva qualitat, al seu nebot Joan Duch, excepte els manuscrits lul·lians que passaren a l’Escola Lul·liana de Barcelona. Ha de ser considerat l’iniciador de la impressió de les obres de Llull en llengua vulgar, cosa que contribuí a la difusió del lul·lisme. Albert Soler, després de comparar distints manuscrits d’obres lul·lianes i les anotacions marginals fetes possiblement per Bonllavi, estableix la hipòtesi que el nostre lul·lista «apareix com un element més actiu del que podíem suposar a partir només de l’edició valenciana del Blanquerna i ben relacionat.»
OBRES:
Libre de Evast y de Aloma e de Blanquerna son fill, Estampada en la ciutat de València, en casa de Johan Joffre, 1521. El llibre inclou:
Epistola proemial [...] contenint la vida del il·luminat doctor i martyr mestre Ramon Lull.
Libre de oracions y contemplacions del enteniment en Déu: compost per lo Illuminat doctor y martyr Ramon Llull. [L’obra, que conté també un epigrama i dos poemes, fou impresa «a despeses [...] de Mossèn Gregori Genovart canonge de la seu de Mallorca», al qual dirigeix l’Epístola. Existeix una edició castellana de l’obra, feta a Mallorca a la impremta de la Vídua Frau (1749). Joan Rosselló en les Obres rimades (1859) en copia el poema «Senyor, ver Deu gloriós». El text de l’Epístola, traduït al llatí, apareix en el vol. I de l’edició maguntina, pàg. 21.]
BIBL.:
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 254, 256, 316, 395.
DÍAZ, Hombres..., vol. I: 621-622.
GUILLEUMAS, R. i J. M. MADURELL, «La biblioteca de Joan Bonllavi, membre de l’escola lul·lista de valència al segle XVI», Revista Valenciana de Filologia, 4, 1954: 23-73.
Repertorio de Historia de las Ciencias Eclesiásticas en España, Salamanca, Instituto de Teología Española, 1967, vol. IV: 118.
MADURELL, J. M., «La escuela de Ramón Llull, de Barcelona», EL, VI, 1962: 208-209; IX, 1965: 101-103. [Bonllavi: VI: 208-209.]
PARDO, J., «El cercle lul·lià de València: Alonso de Proaza i Joan Bonllavi», Zeitschrift für Katalanistik, 14, 2001:33-45.
ROGENT-DURAN, Bibliografia..., n. 76, 342, 412.
SOLER, A., «Joan Bonllavi, lul·lista i editor eximi», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XXXI. Miscel·lània Germà Colón, Barcelona/Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995: 125-150.