Teòleg. Va vestir l’hàbit carmelità en el convent de Palma (1746), del qual fou prior i mestre de novicis. Després va ser nomenat vicari, visitador provincial i elegit més tard general de l’orde. Ens ha deixat unes Noticias de carmelitas ilustres naturales de Mallorca (manuscrit del convent de Palma). Era doctor en teologia i un lul·lista convençut. Es va oposar als lul·listes alquimistes, aquells mallorquins que havien estudiat a Magúncia amb Salzinger i defensaven l’alquímia lul·liana en el sentit dels Perspicilia philosophica (vol. I de l’edició maguntina) i lluità contra l’antilul·lisme dels dominics. Va escriure dues obres en resposta respectivament d’ambdues tendències.
OBRES:
Respuesta al manuscrito anónimo intitulado: La verdad sin rebozo, en que se pretende defender el hecho de los PP. Dominicos de Palma de no haber querido asistir a un Tedeum dirigido al V. Raimundo Lulio en 24 de enero de 1750, Man. de la BCC de la Causa Pia Luliana a l’Arxiu del Bisbat i de la Biblioteca de Sant Francesc.
Respuesta del Padre Fr. M. Bordoy al Rdm. P. Fr. Bartolomé Fornés sobre un papel intitulado «Fiel noticia de la verdad de la alquimia practicada por el doctor iluminado R. Lulio, Palma 1782», Man. de la BCC. Conversación que tuvieron el bayle, escribano y barvero de esta villa de Mallorca sobre el libro «La verdad sin rebozo», manuscrit de la BCC.
BIBL.:
BOVER, J. M., Biblioteca..., vol. I.
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 377.
DÍAZ, Hombres..., vol. I: 624.
TRIAS MERCANT, S., Història..., vol. I: 227-228.
––, Filosofia y sociedad. Hacia una ecología del lulismo de la Ilustración, Palma de Mallorca, Instituto de Estudios Baleáricos, 1973: 89-90.