Humanista, filòsof i matemàtic, el nom del qual ha usat les grafies Bovelles, Bouelles, Bouillé i Boyelles. Entorn de 1504 apareix en el grup de Lefèvre i el 1509 és nomenat canonge de Saint Quentin i, després, de Noyon. El 1530 s’ha allunyat del seu mestre i ensenya teologia a Noyon, publicant el 1533 un estudi sobre la diferència de les llengües vulgars, escrit de certa tendència regionalista per la defensa dels dialectes. Des de les anotacions de 1500 a l’Art de les oposicions de Lefèvre, Bouvelles ha escrit molt i sobre temes diferents, com De intellectu, De sensu, De nihilo (París-Amiens, 1510-1511); De sapiente (edició de Klibausky, trad. cast. 1951). A partir de l’edició col·lectiva de les seves obres principals, Bouvelles queda al marge de la vida de París i fins a la seva mort viurà apartat, exercint només de professor de teologia. Bouvelles coneix Llull, primerament en el cercle de Lefèvre i, després, amb motiu del seu viatge a Espanya, a través del cardenal Cisneros i del mallorquí Nicolau de Pax (1514), i de la visita a Tritemi, a Spanheim (1504). Més indirectament, també el coneix mitjançant la lectura de Ramon Sibiuda.
OBRES:
Epistola in vitam Raymundi Lulli, París, 1511. [És la primera biografia impresa de Llull feta sobre l’anònima coetània. Reimpressió augmentada, 1514. Edició de Lió de 1625 en la Vitæ et sententiæ patrum occidentis, de Benet Gonon; Anvers, 1708 en Acta B. Raymundi Lulli i 1709 en Acta sanctorum de Solier, Venècia, 1744.]
Responsiones ad novem quæsita Nicolai Paxi, París, 1521.
BIBL.:
BRAUSE, K. H., Die geschichtsphilosophie des Carolus Bovillus, Leipzig, 1916.
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol II: 206-209, 252-253.
GANDILLAC, M., «Lefèvre d’Étaples et Charles de Bouelles» (168-181), dins La philosophie de la Renaisance, vol. 5 de la Histoire de la philosophie, d’Yvon BELAVAL. Trad. cast., Madrid, Siglo XXI, 1973.
«Col·loqui internacional (1979) dedicat al ‘Ve centenaire de la naissance de Charles de Bovelles’», EL, XXIII, 1979: 211-213.
GAYÀ, J., «Algunos temas lulianos en los escritos de Charles de Bovelles», EL, XXIV, 1980:49-69.
––, «Ve Centenaire de la naissance de Charles de Bovelles. Colloque International», EL, XXIII, 1979: 211-213. [Informació sobre tots els treballs presentats al Col·loqui i la seva classificació.]
MUSIAL, S., Les trois zones d’ombre dans la vie de Bovelles, Colloque International, Noyon, 1979.
SECRET, F., «Qui etait Libanus Gallus, le maitre de Jean Tritheme?», EL, VI, 1962: 127-137.
VÍCTOR, J. M., Charles de Bovelles (1479-1533): An intellectual Biography, Tesi doctoral, Columbia University, Nova York, 1971.
––, «Charles de Bovelles and Nicholas de Pax: Two Sexteenth-Century Biographies of Ramon Llull», Traditio, XXXII, 1976: 313-345.
––, «Jacques Lefrèvre d’Étaples, Charles de Bovelles and Bernardo de Lavinheta: The Revival of Lullism at Paris, 1499-1516», Renaissance Quartely, 28, 1975: 504-534.