Teòleg. Prevere, era nebot del lul·lista Antoni Sedacer, que fou regent (1423, 1434) de l’Escola de Ciència Lul·liana de Barcelona, i, com ell, també mestre de dita escola i difusor del lul·lisme per Itàlia. A la casa veneciana de Fantini Dandalo (1433), abans que aquest fos bisbe de Pàdua, professà unes lliçons sobre l’Art de Ramon Llull, en les quals es manifesten les doctrines espiritualistes del franciscanisme de l’època. Hom ha considerat la redacció d’aqueixes lliçons el primer llibre conegut de l’Escola Lul·liana de Barcelona, la finalitat del qual era enlairar la voluntat humana, per sobre la pròpia naturalesa, envers de l’amor a Jesucrist. Per això, l’autor, en el pròleg de l’obra, ens ofereix una visió general del tema en funció de l’encapçalament: Incipit Ars generalis. L’incipit presenta la personalitat religiosa de Llull i la seva autoria material de l’Art. L’Art no és una mena de do angèlic, ni humà, ni molt menys diabòlic, com pretenia la llegenda que s’estava teixint amb motiu de la condemna feta per Eimeric. L’Art és un «do diví», atorgat gratuïtament a Llull per Jesucrist i que porta l’enteniment humà al coneixement de la veritat. El 1478 fa testament a favor de la Universitat de Mallorca per al sosteniment d’una escola en la muntanya de Randa, on s’estudiava l’art i la ciència de Llull.
OBRES:
Lectura super artificium Artis generalis, Venetiæ, 1433, Manuscrit de la Biblioteca de Múnic. [Una còpia de 1438 es conserva a la Biblioteca Bodleiana d’Oxford. Existeixen set manuscrits més en distintes biblioteques italianes. Edició del pròleg, M. FLORÍ: «Dues noves testimoniances sobre el Doctor Il·luminat», Homenatge a Rubió i Lluch, Barcelona, 1936, vol. II: 10-11.]
BIBL.:
BATLLORI, M., «El lulismo en Italia», Revista de Filosofía, 2, 1943: 483, 484-485.
BOHIGAS, P., «El repertori de manuscrits catalans. Missió a Anglaterra», Estudis Universitaris Catalans, XIII, 1927: 427.
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 61, 71, 178, 182.
DÍAZ, Hombres..., vol. I: 643.
FLORÍ, M., «Dues noves testimoniances sobre el doctor il·luminat», AST, 12, 1936: 177-189. També a Homenatge a Antoni Rubió i Lluch, Miscel·lània d’Estudis Literaris, Històrics i Lingüístics, Barcelona, 1936, vol. II: 177-189.
MADURELL, J. M., «La escuela de Ramón Llull de Barcelona», EL, VI, 1962: 195.
PERARNAU, J., «Indicacions esparses sobre lul·lisme a Itàlia abans de 1450», ATCA, 5, 1986: 296-267.
RUBIÓ BALAGUER, J., «Los códices lulianos de la biblioteca de Innichen», Revista de Filología Española, IV, 1917: 308, 316.