Teòleg. Vestí l’hàbit de religiós observant del convent de Sant Francesc de Palma de Mallorca, el gener de 1595. Estudià a la Universitat d’Alcalà. Insigne teòleg va defensar conclusions públiques de teologia escotista en els Capítols generals de l’orde a Toledo el 1606 i a Roma el 1612. Vindicà la memòria de Llull de les calúmnies dels antilul·listes, per la qual cosa visità les universitats d’Alcalà, Salamanca, Valladolid, Barcelona i Madrid, per tal de recollir documentació aprovatòria de la doctrina lul·liana. A Barcelona fou ben acollit pels Consellers i a Madrid obtingué documents de la Suprema Inquisició del Regne. Amb tota la informació aplegada i amb el nomenament de síndic que li lliuraren els jurats de Mallorca (1611) mentre era guardià del convent de Sóller i amb les lletres testimonials del provincial i del general de l’orde, partí a Roma, on redactà un Memorial manuscrit, amb el qual presentà al papa els documents recollits. Roma exigí les obres discutides per Eimeric, per això Busquets tornà a Mallorca. La Congregació de l’Índex desaprovà el Memorial i foren censurades desfavorablement les obres de Llull. Els jurats de Mallorca programaren nous plans i encarregaren a Busquets que presentàs al rei Felip III proves a favor de la Causa lul·liana. Busquets escrigué un Memorial al rei, però ignoram si la seva redacció coincideix amb la primera estada a Madrid o amb la segona. Mentre Rogent i Duran el situen el 1614, Llorenç Pérez creu que és de 1610. El cert és que en el Memorial Busquets barreja desgraciadament el problema del Llull alquimista. L’orde premià la labor del seu membre, nomenant-lo Lector general i Guardià del convent de Jesús de Palma, en el qual morí, mentre redactava per indicació del pare general i d’alguns cardenals el tractat De auxiliis.
OBRES:
Memoriale collationis, seu comprobationis centum articulorum Lullianorum per F. Nicolaum Eymeric in suo olim Directorio compilatorum, factæ cum ipsis archetipis libris Magistri Raymundi Lulli, Palmæ Balearium, Typis E. Rodriguez, 1614. [Atès que l’imprimí en nom dels jurats del Regne, afegeix al títol: «Per Consules Juratos Regni Balearium, juxta mandata accepta a sacra congregatione PP. Cardenalium, Sanctæ Generalis Inquisitionis Romanæ, necnon et Legati Hispaniarum Romæ residentis». Reimpressió en el volum I de les Beati Raymundi Lulli opera omnia, Magúncia, 1721.]
Memorial al Rey N. S. en nombre de la Ciudad de Palma y del Principado de Cataluña, acompañado de una demostración y prueba de la virtud y doctrina del Beato Raymundo Lulio, Mallorca, 1615.
BIBL.:
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 271-72, 282-83, 344.
DÍAZ, Hombres..., vol. I: 655.
GILI, A., Artà en el segle XVII, Palma, 2003. [Fra Antoni Busquets: 112-115.]
PÉREZ, L., Intervención de la Santa Sede en la Causa Luliana. Tesis doctoral en la Universidad Gregoriana, 1961, cap. VIII. Fotocòpia mecanoscrita. Arxiu particular S. Trias Mercant.
ROGENT-DURAN, Bibliografia..., n. 175, 176.