Sebastià Trias Mercant, Diccionari d'escriptors lul·listes "Col·lecció Blaquerna" 6 (Palma de Mallorca: Edicions UIB, 2009), pp. 93.

CABASPRE, JOAN (1455 – 1529)

Jurista. Doctor en Dret i decidit defensor de les doctrines lul·lianes, fou perseguit durant la guerra de les germanies. Succeí a Pere Daguí en la càtedra lul·liana (1503) i entre els seus deixebles hi havia Nicolau de Pacs. Juntament amb Gaspar Calaf, emissari del Gran i General Consell i del Consell del Sindicat de Fora, va promoure el privilegi de Saragossa de 1503, que reiterava el de Còrdova de 1483, que creava l’Estudi General Lul·lià de Mallorca, circumstància important perquè així convertia la càtedra lul·liana catedralícia en una càtedra universitària. Per tal de refermar el lul·lisme contra els seus enemics, aconseguí de Ferran el Catòlic la confirmació vitalícia de la Lectura et doctrina artis et sciencie illuminati et divi Dris Raymundi Llulli i la defensa de l’ortodòxia lul·liana. Coincideixen els historiadors a atribuir a Cabaspre dues obres, tot i que avui estan perdudes.

 

OBRES:
Commentaria in Artem Raymundi Lulli, Manuscrit.

De Ordinatione superiori et inferiori, Manuscrit.

 

BIBL.:
BOVER, J. M., Biblioteca..., vol. I: 129-130.
DÍAZ, Hombres..., vol. II: 10.
SANTAMARÍA, A., La promoción universitaria en Mallorca. Época de Fernando el Católico, Mallorca, Annals, 1983: 114, 116, 126.