Professors de Filosofia i de Teologia lul·lianes a la Universitat Lul·liana de Mallorca des del segle XVII a començament del XIX. La fundació de l’Estudi General Lul·lià de Mallorca va néixer de la iniciativa dels jurats de la ciutat per tal d’impulsar i de concentrar les distintes escoles lul·listes disperses per l’illa. Les gestions de mossèn Daguí a la cort reial agilitzaren els tràmits i el monarca signà un decret d’erecció el 30 d’agost de 1483, en el qual concedia a l’Estudi mallorquí els mateixos privilegis, honors, llibertats i facultats de què gaudia l’Estudi de Lleida. El funcionament real de l’Estudi fou molt Diccionari d’escriptors lul·listes 103 lent, segons consta en un document de 1527, en el qual hom indica que «fonch proposat lo beneficiós que seria a tots que se legís Theologia y Philosophia». Entre 1478 i 1706 es crearen nou càtedres de teologia (1478), cinc de lleis, sis de medicina, quatre de filosofia, de les quals tres eren de filosofia lul·lista (1534, 1568, 1576) i tres de gramàtica i retòrica, (1478). Les distintes càtedres, que representaven les diferents escoles de l’època (tomista, escotista, suarista i lul·lista) tenien una doble versió. Una era la de prima i l’altra era la de vespres. A final del segle XVII l’Estudi General es convertí en Universitat. L’any 1691 el bisbe Pedro de Alagón, en execució del Breu Apostòlic del papa Climent X de 1673, establí les Constitucions de la nova Universitat, editades després per la impremta Guasp el 1698. L’any 1772 el claustre universitari aprovava suprimir, a proposta d’Antoni Bisquerra, professor de lleis, l’apel·latiu «lul·liana» a la universitat. Els catedràtics accedien a la càtedra per oposició; però, durant el temps d’una càtedra vacant, aquesta era ocupada per un doctor o un batxiller o també per un lector de la mateixa disciplina i escola, en actiu, en algun dels convents de Palma. Els catedràtics estaven obligats a redactar tractats acadèmics o Cursus sobre les matèries que explicaven. Aquests tractats seguien la metodologia escolàstica tradicional, excepte els lul·listes que s’acomodaven a l’estructura formal de les deu regles de l’Art de Llull. Doctrinalment les càtedres de filosofia lul·lista comentaven la Logica brevis i la Logica nova, així com també la filosofia natural mitjançant els arbres de l’Arbre de ciència. Les càtedres de prima de teologia versaven sobre temes de teologia dogmàtica (De providentia et reprobatione, De voluntate Dei, De fide, De Incarnatione, De visione Dei, De auxiliis) i de teologia moral (De sacramentis in genere, De poenitentia, De matrimonio, De baptismo, De oridine, De legibus, De contractibus). Les de vespres tractaven de temes dogmàtics (De essentia Dei, De attributis, De Trinitate, De scientia Dei, De gratia, De angelis) i de moral (De peccatis, De eucharistia). Cada quadrienni hi afegien un tractat De conscientia. Els temes sortien del Liber sententiarum de Pere Llombard, en el cas de les escoles tomista, escotista i suarista, i de l’Ars generalis en l’escola lul·lista. Els tractats no tenien un caire personal o exposició de les idees pròpies de l’autor, perquè aquestes es diluïen dins les doctrines típiques de l’escola. Alguns catedràtics destacats són:
ANGLADA, RAMON. Vegeu: ZANGLADA, RAMON.
ARTIGUES, SALVADOR. Catedràtic de Filosofia, del qual fou deixeble el P. Antoni Ramon Pasqual. L’any 1725 era diaca i doctor en filosofia i en teologia i el 1726 ja era sacerdot. Fou rector d’Artà i elegit canonge penitencier el 12 d’abril de 1743. Va morir el 30 de març de 1752. Els seus tractats són:
Logica magna iuxta mentem Beati Raymundi Lulli, 1726, Man. de la BCS.
Philosophiæ naturalis tractatus iuxta mentem Beati Raymundi Lulli, 1726, Man. de la BCS.
Logica brevis iuxta mentem Raymundi Lulli, 1725, Man. de la BCS.
AULÍ, MATEU. Catedràtic de Filosofia i un dels representants del lul·lisme més obert i conciliador. Els seus tractats són:
Logica dialectica sive philosophia rationalis, 1773, Man. de la BCC.
Quadrangulus logicus, 1774, Man. de la BCC.
Logica scientia quæstiones logicales completas, 1774, Man. de la BCC.
Tractatus philosophiæ naturalis ad mentem Beati Raymundi Lulli, 1774, Man. de la BCC.
Metaphisica iuxta mentem Beati Raymundi Lulli, 1775, Man. de la BCC.
BARCELÓ, ANTONI (s. XVII). Franciscà i catedràtic de teologia. Va escriure un assaig d’aplicació sistemàtica de les doctrines lul·lianes a la teologia sacramental i una Censura a les Disertaciones históricas del P. Custurer.
BARCELÓ ROIG, RAFEL. Vegeu: BARCELÓ ROIG, RAFEL.
BLANQUER, JOAN. Prevere, catedràtic de Filosofia (1710) i de Teologia Moral en la càtedra de prima (1714-1751), va escriure:
Tractatus de actibus humanis (...) pro doctrina lulliana, 1734, Man. de la BCS.
BORRÀS, JOSEP. Obres seves són:
Tractatus de sacramento baptismi iuxta mentem B. Raymundi Lulli.
Tractatus de salutifero poenitentiæ sacramento iuxta mentem Doctoris illuminati, 1757.
CAIMARI, FRANCESC. Franciscà observant i catedràtic de teologia moral (1740-1792), escrigué:
Tractatus theologicus scholastico-moralis de universi creatione perfecta et compilata sex dierum spatio ut refertur in libro Genesis, cap. 1, iuxta mentem Doctoris Illuminati utique martyris incliti ac eius Litterariæ Universitaris meroitissimi tutelaris, 1786, Man. de la BCS.
CUSTURER, JAUME. Vegeu: CUSTURER, JAUME.
ESCANELLAS, JOAN. Rector de Sant Joan i catedràtic de Filosofia (1684- 1711) escriu:
Commentaria in Logicam brevem incliti martyris B. Raymundi Lulli, 1684, Man. de la BCC.
FERRER, MIQUEL. (Palma, Espanya, 1770 – Palma, Espanya, 1857). Filòsof. Va estudiar filosofia i teologia a la Universitat Lul·liana i l’any 1790 ingressà en el convent terciari del Sant Esperit de la ciutat nadiua. El 1795 era nomenat catedràtic de filosofia lul·lista de la universitat mallorquina, però, poc temps després, és lector de filosofia i de teologia a Barcelona i l’any 1806 ho és a València. Retorna a Mallorca i és superior del seu convent.
Philosophiæ elementa academicos in usus expeditur secundum Illuminatum (...) B. Raimundum Lullum, Barcelona, F. Piferrer, 1795.
Summa de retorica, Palma de Mallorca.
Summa de logica, Palma de Mallorca, Salvador Savall, 1801.
FONT, GUILLEM. (Mallorca, Espanya, 1667 – 1705). Religiós franciscà del convent de Palma (Mallorca), mestre en arts i doctor en teologia. Fou catedràtic de filosofia de la Universitat Lul·liana i, posteriorment, lector de teologia del convent de Sant Francesc. Amb motiu de la confirmació de la Universitat Literària de Mallorca per decret de Carles II va fer un panegíric de Llull a la festa que organitzà el Col·legi de la Sapiència l’any 1698, quan Font ja no era catedràtic. No tenim els seus tractats universitaris ni tampoc la Disertación histórica sobre la virtud y mérito del B. Raymundo Lulio, que alguns historiadors li atribueixen. Conservam, en canvi, el Sermón panegírico del Iluminado Doctor y Glorioso Martyr el B. Raymundo Lulio, editat a Mallorca l’any 1698 a la impremta M. Capó.
FORNÉS, MIQUEL. Vegeu: FORNÉS, MIQUEL.
GILI, JOSEP. Va néixer a Palma i ingressà al Col·legi de la Sapiència l’any 1668, del qual fou rector. L’any 1679 era atedràtic de la Universitat Lul·liana i qualificador del Sant Ofici. Fou rector també de Calvià i moderador en les Conclusions «Axiomata Lulliana», sostingudes a l’església de Santa Eulàlia per Joan Bestard (1679).
Principia seu regulæ generales ad facilius Theologiam moralem percipiendam, Manuscrit, Arxiu de la Causa Pia Lul·liana. [És un vocabulari de teologia moral.]
Breves resolutiones morales de legibus et de decem Decalogi præceptis, Manuscrit, 1684, Arxiu de la Causa Pia Lul·liana.
GOMIS, ONOFRE. Mercedari i catedràtic de teologia (1778-1791):
Disputationes dialecticæ iuxta solidissimam mentem B. Raymundi Lulli, 1759, Man. de la BCC.
Tractatus logicæ magnæ iuxta mentem B. Raymundi Lulli, Man. de la BCC.
LLABRÉS, FRANCESC. Col·legial de la Sapiència el 1737, domer de la Seu i catedràtic de prima. Va morir, essent rector d’Esporles, l’any 1788.
Tractatus scholastico-moralis de actibus humanis, 1760, Man. de la BR.
LLEDÓ, MIQUEL. Coneixem la següent obra seva:
Compendiosus tractatus logicalis incliti martyris B. Raymundi Lulli, 1671, Man. de la BCC.
LOBO LLULL, ANTONI. Prevere, catedràtic de filosofia (1751-1762) i després de teologia (1775-1779):
Dialecticalis arbor iuxta mentem et doctrinam B. Raymundi Lulli, 1751, Man. de la BCC.
Logica magna iuxta doctrinam B. Raymundi Lulli, 1751, Man. de la BCC.
Jucundissimus naturalis philosophiæ paradisicus octo arboribus fructum afferentibus seminatus, exoratus iuxta doctrinam B. Raymundi Lulli, 1751, Man. de la BCC.
Tractatus metaphysicus iuxta mentem BB. Raymundi Lulli, 1751, Man. de la BCC.
MALLORCA, JOSEP MARIA DE. Posseïm les obres següents:
Principia artis lulliani et 10 quæstiones, Man. de la BCC.
Supposita fide, demostratio misterii sanctæ Trinitatis desumpta ex operibus B. Raymundi. Lulli, præcipue ex libro Mirandarum demostrationum et ex libro vocato Apostrophe, Man. de la BCC.
MATIES D’ARTÀ. Caputxí i catedràtic de filosofia representant del lul·lisme conciliador:
Cursus philosophicus ad mentem et artem B. Raymundi Lulli, 1769, Man. de la BCC.
Brevis explicatio figurarum artis illuminati doctoris, 1769, Man. de la BCC.
Logica magna iuxta mentem et artem B. Raymundi Lulli, 1769, Man. de la BCC.
Physica naturalis iuxta mentem et artem B. Raymundi Lulli,1770, Man. de la BCC.
MULET, FRANCESC. Prevere i catedràtic de teologia (1778-1791):
Tractatus theologicus de visione Dei iuxta mentem nostri illuminati Doctoris, 1786, Man. de la BCS.
PASQUAL, ANTONI. Vegeu: PASQUAL FLEIXAS, ANTONI RAMON.
PICORNELL, JOAN. Vegeu: PICORNELL, JOAN.
POU, FRANCESC. Catedràtic de Filosofia el 1662:
Commentaria in Logicam brevem Doctoris B. Raymundi Lulli, 1662, Man. de la BCC.
Commentaria in Logicam novam Doctoris Raymundi Lulli, 1662, Man. de la BCC.
RIERA, ANTONI. Vegeu: RIERA, ANTONI.
RIERA, PERE ANTONI. Vegeu: RIERA, PERE ANTONI.
RUBÍ, BARTOMEU. Vegeu: RUBÍ CATANY, BARTOMEU.
SARRÀ, CRISTÒFOL. Vegeu: SARRÀ, CRISTÒFOL.
SEGUÍ, JAUME. Mercedari i catedràtic de filosofia:
Logica parva iuxta mentem Raymundi Lulli, 1717, Man. de la BCS.
SUREDA, LLORENÇ. Catedràtic de filosofia el 1686.
Comentaria in Logicam brevem Doctoris Raymundi Lulli, 1686, Manuscrit de la BCC.
TERRASA, MIQUEL. Va néixer a Binissalem (Mallorca) en el segle XVII. Fou catedràtic de retòrica i un fervorós lul·lista, defensor de la doctrina lul·liana com va notar J. Custurer.
Sermón al illuminado D. invicto martyr Raymundo Lull, Mallorca, Imp. P. Guasp, 1668. [Fou predicat a l’església de Sant Francesc amb motiu de la festa que la Universitat dedica al Beat (25 de gener 1668).]
TOGORES D’OLESA, FRANCESC DE. Vegeu: TOGORES D’OLESA, FRANCESC DE.
VENY, MIQUEL. Col·legial de la Sapiència i catedràtic de Filosofia.
Commentaria in Logicam brevem et in Logicam novam seu magnam B. Raymundi Lulli, 1666-67, Man. de la BCC i BR.
Commentaria in Logicam magnam, 1666-1667.
VIDAL, BERNAT. Catedràtic de Filosofia.
Disputationes in novam et compendiosam logicam Raymundi Lulli, 1656, Manuscrit de la BCC.
VIDAL, GASPAR. Doctor en Teologia, va llegir a la càtedra lul·lista fundada per Agnès Pax de Quint des del 1609. Entén l’Art de Llull no des d’una perspectiva lògica, sinó metafísica, segons afirma W. Risse en el seu Die Logik (1964-1970).
Gaudium magnum philosophorum in quo explicatur artificium pii eremitæ Raimundi Lulli per viam practicæ scientiæ, Manuscrit del segle XVIII, Biblioteca March, Barcelona, 1606.
BIBL.:
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 277, 326, 329-331, 358.
Constituciones, Estatutos y Privilegios de la Universidad Luliana del Reyno de Mallorca, Mallorca, Imp. de M. Guasp, 1698.
LLADÓ, J., Archivo de la Universidad Literaria de Mallorca, Palma de Mallorca.
––, Historia del Estudio General Luliano y de la Real y Pontificia Universidad Literaria de Mallorca, Palma de Mallorca, Edicions Cort, 1973.
MUÑOZ DELGADO, V., «La filosofía entre los mercedarios del siglo XVII y XVIII según unos inéditos de Palma», Estudios, 102, 1973: 397-421.
SANTAMARÍA, A., La promoción universitaria en Mallorca. Época de Fernando el Católico, Annals, Palma de Mallorca, 1983.
TRIAS MERCANT, S., «Las tesis filosóficas de la Universidad Luliana», EL, VIII, 1966: 191- 214; IX, 1965: 85-92, 207-227.
––, Història del pensament a Mallorca, Mallorca, Ed. Moll, 2 vol., 1985 i 1995; vol. I: 163-166, 221-225.