Filòsof. Va començar a estudiar la filosofia als dotze anys sota la direcció del P. Joan Baptista de la Congregació de l’Oratori i, després de tres anys, el 1739, estudià la teologia a la universitat, on entrà en contacte amb el pensament renovador. Aquest mateix any vesteix l’hàbit franciscà de l’O.T. de la Penitència i l’any 1740 professa, al temps que segueix la seva formació en el Col·legi de Sant Pere de Coimbra sota la direcció de fra Joaquim de Sant Josep Pimenta, un altre dels renovadors de l’escolàstica. Poc temps després adquireix el grau de doctor en teologia i és nomenat lector d’arts del dit Col·legi de Sant Pere. El 1750 viatja a Roma amb motiu del Capítol General de l’orde i es converteix en un defensor de la tesi de la Immaculada Concepció (1753). Fou cronista de l’orde en el convent de Lisboa (1755), provincial (1768) i definidor general. El 1770 és elegit bisbe de Beja i més tard arquebisbe d’Évora (1802). Amb motiu de la invasió francesa, fou condemnat i empresonat, però després restablert la seva seu d’Évora, on va morir. Cenáculo fou un reformador, un historiador de la cultura portuguesa, digne de ressaltar les Conclusões (1751), una història de la lògica a Portugal; un impulsor de les ciències auxiliars de la història, un gran polític i un escriptor prolífic i erudit. Els dos pilons de la seva filosofia són l’il·luminisme de tipus catòlic, com es demostra en les seves idees de cultura, història, progrés, instrucció pública, i la crítica a l’escolàstica, sobretot al seu formalisme i abstraccionisme, que substituirà per un matematicisme modern i per un realisme empíric. En aquesta línia hem de situar també el seu lul·lisme, el seu concepte de «reintroducció» de la doctrina lul·liana a Portugal i la seva intervenció en la polèmica entre Verney i Duarte. Amb la finalitat de presentar un Llull històric enfront de l’antilul·lisme, escriu al cisterenc Ramon Pasqual (1751-1790) per a sol·licitar orientació. Cenáculo fou un profund coneixedor de la història del lul·lisme i un expert defensor de Llull contra els antilul·lismes de l’època i un digne representant del neolul ·lisme en la mesura que acosta el lul·lisme a la ciència i a la filosofia modernes.
OBRES:
Advertencias críticas e apologéticas sobre o juizio que nas materias do B. Raymundo Lullo formou o Dr. Apollónio Philo-muso, e comunicou ao público em a resposta ao «Retrato da mortecor», que contra o auctor de «Verdadero Método de Estudar» escreven o reverendo Alethóphilo Cándido de Lacerda. Satisfaz-se de passagem aos auctores em cujo teestemunho se fundou o Dr. Apollóniuo, Lisboa, 1752. [L’obra va aparèixer publicada anònima.]
BIBL.:
CORDEIRO, R., Dom Fr. Manuel do Cenáculo Villas-Bõas, Porto, 1936.
GAMA CAEIRO, F. da, Frei Manuel do Cenáculo (Aspectos de sua actuação filosófica), Lisboa, 1959.
––, «Cenáculo», in Os Grandes Portugueses, Lisboa, Ed. Arcadia, 1962, vol. II: 189-199.
––, «Cenáculo Villas-Bõas, Fr. Manuel do», in Enciclopedia Luso-Brasileira de Cultura, Lisboa.
TRIAS MERCANT, S., «El P. Pasqual y el lulismo portugués de frei Manuel de Cenáculo», dins El neolulismo filosófico y su integración europea según la obra de fray Pasqual, Tesi doctoral, 1971: ff. 225-240. [Part no editada.]
TRIOSO DE ARAGÃO, M., «Elogio histórico do Excm. e. Rdm. D. Fr. Manoel do Cenáculo, Arcebispo d’Evora», en Hist. e. Mem. Da Acad. R. Das Sciências, t. IV, part. I, Lisboa, 1815. [Inclou un Catálogo das obras de Senhor Arcebispo de Évora.]