Hagiògraf. Tenim poques dades biogràfiques de Chastelain, però sabem que fou canonge de l’església de París i que va tenir bones i moltes relacions epistolars amb els hagiògrafs d’Anvers. En aquesta línia va escriure un Martyrologe universel (1709). El 1707 el P. Sollier, quan ja tenia força enllestides les Acta B. Raymundi Lulli, sol·licita al canonge Chastelain un informe sobre els manuscrits lul·lians existents a la biblioteca de la Sorbona. Aquest, l’abril del mateix any, inicia la seva tasca de recerca i comunica a Sollier els resultats en una carta prou important. Chastelain no és un lul·lista en sentit estricte, però el seu escrit és digne de consideració en referència al fons lul·lià de la Sorbona. La carta cita onze còdexs amb un total de quaranta obres, introdueix observacions sobre l’ortografia, la data de les obres i el lloc de la seva redacció, la procedència i els propietaris dels manuscrits. Fa referència a les obres lul·lianes de la cartoixa de Vauvert, al cognom vulgar Luyl i a l’apel·latiu Raimundus Barba Floridus, que apareix en alguns manuscrits.
OBRES:
[Lettre] a Paris au Cloître N. D. Ce Samedy-saint 23 Avril, 1707, Manuscrit de la Bibliothèque des Bollandistes. Edició de B. Gaiffier dins «Une lettre de Claude Chastelain au bollandiste du Sollier a sujet des manuscrits parisiens de Raimond Lulle», Miscellanea Lulliana in memoriam Rev. Dom Salvatoris Galmés, Maioricis, 1955: 92-95. [La carta, a més de la descripció dels manuscrits lul·lians, conté referències a diferents aspectes hagiogràfics.]
BIBL.:
GAIFFIER, B., «Une lettre de Claude Chastelain au bollandiste du Sollier au sujet des manuscrits parisiens de Raimond Lulle», dins Miscellanea Lulliana in memoriam Rev. Dom Salvatoris Galmés, Maioricis, 1955: 89-98.
GHEYN, J. van den, Catalogue des manuscrits de la Bibliothèque royale de Belgique, Bruxelles, 1905, t. V: 640.