Teòleg. Frare de l’orde dels menors de la província de Colònia. Fou lector de filosofia durant tres anys i altres tres lector de moral, lector d’escolàstica per espai de dotze, guardià durant sis i provincial tres més. Després fou nomenat comissari general de la nació germanobelga, període durant el qual va interrompre els seus estudis lul·lians. Philip Wolf s’oposà al Cursus theologiæ (1755) de Krenzer, contra el qual i en ajuda de Wolf va intervenir Cordier el 1760 amb una obra teològica. Prèviament, el 1754, havia publicat a Magúncia una dissertació en la qual intentava demostrar la santedat de Llull. La formació lul·liana de Cordier és, per una part, maguntina. El primer contacte amb Llull el va tenir a través de l’edició de Salzinger i va assimilar el mètode algebraic de demostració científica. Però, bé per la seva formació escolàstica, bé perquè la interpretació logicomatemàtica de l’Art feta per Salzinger no el va convèncer, entrà en contacte amb el lul·lisme mallorquí. El P. Vich li envià tres llibres de fra Marçal i una sèrie de manuscrits lul·lians, que, això no obstant, deceberen el caputxí alemany. Davant els dubtes d’una part i de l’altra, Cordier escriu a Pasqual i li demana consell, consell que va seguir respecte als temes sobre la santedat del Beat, sobre la ciència lul·liana i sobre el llenguatge de les obres de Llull.
OBRES:
Compendia Magni libri contemplationis in Deum B. Lulli, 5 vol. [És un resum dels 8 toms de la Maguntina.]
Articuli catholicæ fidei de Deo ad intra et ad extra consistente et operante ex B. Raymundi Lulli principiis, Coloniæ 1760.
Articuli catholicæ fidei de Deo-Homine ex B. Raymundi Lulli principiis, Coloniæ et Francofurti, 1762.
Articuli catholicæ fidei de angelis ex B. Raymundi Lulli principiis, Coloniæ et Francofurti, 1769.
Vera artis lullianæ principia ex tomis B. Raymundi Lulli Doctoris Illuminati Moguntiæ impressis, Coloniæ et Francofurti, 1771.
Epistola ad A. Raymundum Pasqual, 1776, Manuscrit de la BCS. [Tracta temes lul·lians.]
BIBL.:
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 298, 323, 351-353.
ROGENT-DURAN, Bibliografia..., n. 376, 380, 385, 386.
TRIAS MERCANT, S., Filosofía y sociedad. Hacia una ecología del lulismo de la Ilustración, Palma de Mallorca, Instituto de Estudios Baleáricos, 1973: 76-77, 79-80.
––, «El P. Pasqual y sus contactos epistolares con el P. Cordier», dins El neolulismo filosófico y su
integración europea según la obra de fray Pascual, Tesi doctoral, 1971, ff. 240-246. [Part inèdita.]