Filòsof. Pere Daguí, Deguí o de Gui començà a estudiar l’obra de Llull quan tenia trenta-set anys, però poc temps després ja dominava l’Art i l’any 1473 va escriure la seva primera obra. El 1481 arribà a Mallorca, on exercí la càtedra de filosofia i de teologia lul·lianes, fundada per Agnès de Pacs i impartí la seva primera lliçó a la catedral. Certes dificultats i oposicions dels seus enemics l’obligaren a refugiar-se a Randa amb els seus deixebles Arnau Descós, Jaume Janer i Bernat Boïl. El 1487 fou nomenat capellà dels Reis Catòlics, cosa que li va permetre d’introduir el lul·lisme a la Cort i en aquells llocs en els quals els reis fixaven la seva residència accidental. Retornà a Mallorca a finals del 1499, disposat a reemprendre la docència lul·liana, però la mort el va sorprendre l’any següent. Les últimes investigacions afirmen que va morir a Mallorca, contra el que deia la historiografia anterior, que la situaven a Sevilla i, fins i tot, a Jaén. Daguí va suportar una doble oposició. En primer lloc, la de l’antilul·lisme de l’inquisidor Guillem Caselles (1480-1485), que l’acusava d’heterodòxia. Acudí a Roma i aconseguí del papa Sixt IV († 1484) una comissió, formada per dos bisbes (Fano i Cefalú) i quatre teòlegs (Fernando de Córdoba, Jaume Conill, Guillem Bodonit i l’abat cistercenc Joan de València) que examinà la Janua artis daguiniana i redactà l’any següent (1485), regnant ja Innocenci VIII, la sentència del nihil obstat. El segon front d’oposició fou la rivalitat de Caldentei, que des de l’escola de Miramar i, mitjançant la intervenció d’un dels seus deixebles, Jaume Olesa, acusava Daguí de pseudolul·lista. Per a Caldentei, principal representant del lul·lisme conservador, el sistema de Llull era perfecte i no admetia ni revisions ni mistificacions. Per a Daguí, en canvi, el pensament lul·lià és un sistema de plenitud, però perfectible. Doctrinalment impulsà un lul·lisme metafísic, emparentat amb el formalisme de Duns Escot i, amb confluència amb la interpretació antijueva del Talmud, amb l’interès florentí contemporani per les doctrines hermètiques, representades per Ficino.
OBRES:
Janua Artis excellentissimi Magistri Raymundi Lulli, Barcelona, 1482 i 1488; Sevilla, 1491 i 1500; València, 1497?; Valladolid, 1497; París, 1500; Colònia, 1516.
Opus de formalitatibus sive Metaphysica, Barcelona, 1488; Sevilla, 1491 i 1500.
Tractatus brevis formalitatum, Barcelona, 1489; Sevilla, 1491.
Tractatus de differentia, Sevilla, 1500.
BIBL.:
ALBAREDA, J., «Lul·lisme a Montserrat al segle XV. L’ermità Bernat Boil», EL, IX, 1965: 5-21.
BATLLORI, M., «Ortodòxia luliana: Pere Deguí», (495-499, 509-510), dins «El lulismo en Italia», Revista de Filosofía, 2, 1943: 254-537.
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 65-66.
DÍAZ, Hombres..., vol. II: 517-518.
HILLGARTH, J. N., «An unpublished Lullian Sermon by Pere Deguí», dins «Aristotelica et Lulliana magistro doctissimo Charles Lohr septuagesimum annum feliciter agenti dedicata », ed. Fernando Domínguez, Ruedi Imbach, Theodor Pindl i Peter Walter, Instrumenta Patristica, XXVI, 1995: 561-569, Steenbrugis.
MONFASANI, Jh., «Fernando of Cordova. A Biographical and Intellectual Profile», Transactions of the American Philosophical Society, 82, 6, Philadelphia, 1992.
PÉREZ, L., «El maestro Pedro Daguí y el lulismo mallorquín del siglo XV», EL, IV, 1960: 291- 306.
ROGENT-DURAN, Bibliografia..., n. 4, 7, 8, 12, 14, 15, 23, 27, 29, 61.
SANTAMARÍA, A., La promoción universitaria en Mallorca. Época de Fernando el Católico, Annals, Mallorca, 1983: 96-116.
TRIAS MERCANT, S., Història del pensament Mallorca, Mallorca, Ed. Moll, 1985 i 1995, vol. I: 104-105.