Filòsof. Es va educar en el col·legi dels jesuïtes de La Flèche (1606-1614) i des de 1613 a 1617 estudià jurisprudència a París. L’any 1618 s’allistà a l’exèrcit del príncep Maurici de Nassau i l’any següent al de Maximilià de Baviera. Posteriorment va peregrinar al santuari de Nostra Senyora de Loreto per tal de complir un vot que havia fet després de descobrir una ciència meravellosa. Entre 1625 i 1628 va residir a París, any en què es traslladà a Holanda, on residí fins que fou convidat (1649) per la reina Cristina de Suècia. Des de l’àmbit del lul·lisme, Descartes és un d’aquells escriptors que Batllori ha qualificat d’antilul·listes-lul·listes. Efectivament, l’opinió que tenia el filòsof francès de Ramon Llull en el Discours de la méthode no pot ser més negativa, ni més negativa també l’actitud d’un lul·lista que havia llegit els Commentaria d’Agrippa i els aplicava amb una verbositat sense sentit. Tot i això, ja en el segle XVIII Pablo Forner afirmava que Descartes no era, en substància, més que un Llull nascut en temps millors. Així, el pensador francès, en la carta que remet a Beeckmaan el març de 1619, reconeix que l’Ars brevis l’induïa a cercar una ciència nova mitjançant la qual, d’una manera general, podrien resoldre’s totes les qüestions que es proposen sobre la quantitat, tant contínua com discreta. A més de la coincidència entre Llull i Descartes sobre certes idees i una determinada terminologia, ambdós autors defensen, malgrat algunes diferències, una mateixa metodologia i un mateix ideal d’unitat. L’aspiració a la unitat apareix tant a Llull com a Descartes com un assumpte essencial i permanent. L’arbre lul·lià apareix en el prefaci dels Principia philosophiæ com a símbol de la unitat de les ciències.
OBRES:
«Regulæ ad directionem ingenii (1629)», in Oeuvres de Descartes, ed. Adam et P. Tannere, París, 1887-1913, 12 vol. = OD, t. X.
«Meditationes de prima philosphia», in OD, t. IX.
«Recherche de la verité par la lumiere naturelle», in OD, t. X.
BIBL.:
BERTRÁN GÜELL, J., Influencias lulianas en el sistema de Descartes, Barcelona, 1930.
––, «Documents per a la història de la filosofia catalana: Influència del sistema combinatori de Ramon Llull sobre la filosofia cartesiana», Criterion, 19, 1929: 449-460; 20, 1930: 60- 75, 175-289.
CHEVALIER, J., «Est-ce qu’il y a une philosophie espagnole?», in Estudios eruditos in memoriam de A. Bonilla San Martín, Madrid, 1977, vol. I.
––, «La pensée chrétienne», dins Histoire de la pensée, Paris, Ed. Flammarion, 1956, t. II: 414- 421. [Llull.]
COHEN, G., Ecrivains français en Hollande dans la première moitié du XVIIème siècle, Paris, Champion, 1920: 387.
GUY, A., «Razón y fe en Llull y Descartes», SL, XXXII, 1992: 59-79.
ROSSI, P., «Mnemotecnia e lullismo in Bacone e in Cartesio», in Clavis universalis. Arti manemoniche e logica combinatoria de Lullo a Leibniz, Milano-Napoli, Ricardo Ricciardi editore, 1960: 146-161.