Sebastià Trias Mercant, Diccionari d'escriptors lul·listes "Col·lecció Blaquerna" 6 (Palma de Mallorca: Edicions UIB, 2009), pp. 134.

DESCÓS, ARNAU (s. XV)

Humanista. Descós o des Cors, des de molt jove va estudiar humanitats a Nàpols, on s’interessà pels nous corrents renaixentistes de l’època. El seu humanisme, basat en els clàssics i en els escriptors cristians, es manifesta en la composició de poesies escrites en llatí i en català i en l’estudi de la retòrica com a instrument de la saviesa i aparell per a regir justament la ciutat. A la mort dels seus fills (1493) es dedicà a l’estudi de la teologia sota el magisteri de Pere Daguí i, poc després, va ocupar una càtedra lul·liana a l’Estudi General, lluitant sempre en la propagació de les doctrines de Llull. Doctrinalment va seguir la tendència del seu mestre, intentant l’aproximació del lul·lisme i l’escotisme. En una carta a fra Pere Vadell afirma: [Scotus] concordat mirum in modum cum nostro Divo Raymundo.

 

OBRES:
Defensorium doctrinæ B. Raymundi Lulli, Manuscrit.
Raimundo Lulio, Benedicta tu, Traducció, Manuscrit.
De contemplatione, libri duo, Manuscrit.
Epistolæ ad amicos, Manuscrit.

 

BIBL.:
ALBAREDA, J., «Lul·lisme a Montserrat al segle XV. L’ermità Bernat Boil», EL, IX, 1965: 5-21.
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 65, 70, 78.
FITA, F., «Cartas inéditas de D. Arnaldo Descós en la colección ‘Pascual’», Boletín de la Real Academia de la Historia, 19, 1891: 337-446.
QUADRADO, J. M., «Arnaldo Descós y Fray Bernat Boyl: ilustraciones biográficas, polémicas y literarias», Boletín de la Real Academia de la Historia, 20, 1892: 113-123.
TRIAS MERCANT, S., Història del pensament a Mallorca, Mallorca, Ed. Moll, 1985, vol. I: 136-137.