Sebastià Trias Mercant, Diccionari d'escriptors lul·listes "Col·lecció Blaquerna" 6 (Palma de Mallorca: Edicions UIB, 2009), pp. 135-136.

DIMAS DE MIGUEL (s. XVI – 1588)

Teòleg. Uns autors el fan natural de Perpinyà, mentre que d’altres el creuen nadiu d’Elna. Possiblement fou ardiaca de la catedral de Barcelona i tenia curade la biblioteca capitular. El que és cert és que durant la seva joventut va militar en les files antilul·listes; la seva amistat, però, durant el concili de Trento (1545-63), amb Joan Vileta el va atreure al lul·lisme. Des d’aquest moment va defensar les doctrines lul·lianes i reivindicà l’ortodòxia del Beat. Els jurats de València, l’any 1585, li prohibiren l’ensenyança públicade la doctrina de Llull, a causa dels disturbis que provocava. La seva labor lul·lista té dos fronts. Un és la reivindicació apologètica davantmonsenyor Gaspar Quiroga, bisbe de Conca i inquisidor general d’Espanya. L’altre és la tasca bibliotecària que li encarregà el rei Felip II, per tal de proveir la biblioteca de l’Escorial d’un fons d’obres lul·lianes. Ambdues activitats es manifesten en les seves obres.

 

OBRES:
Apologia doctrinæ lullianæ (1572/77), Manuscrit de la Biblioteca de l’Escorial, Ed. de Pedro Blanco a Ciudad de Dios, 77, 78, 81 (1908-1910) i BSAL, XII, 1909: 209-214, 228-232, 241-244.

Memoria de los libros que han venido a noticia del Doctor Dimas, del iluminado Doctor Raymundo Lulio, sin otros muchos que sabe ay en Catalunia en los monasterios de San Hieronimo de la Murta y de Poblete y en poder del Doctor Vileta, cathedratico en Barcelona de las obras de dicho Raymundo Lulio y en Mallorca en poder del canónigo Vellver cathedratico público de la dicha arte luliana, Manuscrit de la Biblioteca del Escorial. Hi ha una còpia en la Biblioteca Nacional de Madrid, Ed. Pedro Blanco a Estudios de bibliografía luliana, Madrid, 1916: 60-67; i BSAL, XIII, 1911: 122-126.

 

BIBL.:
BLANCO, P., «La apología del Dr. Dimas de Miguel y el catálogo de las obras de Raimundo Lulio del Dr. Arias de Loyola», Ciudad de Dios, 77 y 78, 1908 i 1909. També a BSAL, XII, 1909: 93.
CARRERAS ARTAU, Historia..., vol. II: 258-259.
PÉREZ, L., «La causa luliana en Roma durante el reinado de Felipe II», Anthologia Annua, 10, 1962: 193-249.