El «rei-filòsof», com la història l’ha qualificat, era fill de Joan I de Portugal, fundador de la dinastia Avis, i de Felipa de Lancaster, i es va casar (1428) amb Elionor d’Aragó. El 1415 fou armat cavaller i el 1433 succeí en eltron al seu pare. La seva política reial perseguí dos objectius. El d’enfortir la monarquia, consolidant la unitat interna del regne a través de les Corts; per això, les va convocar, durant el seu breu regnat, cinc vegades. El de l’expansió marítima i l’exploració de l’Àfrica, per la qual cosa protegí l’Escola de navegació creada pel seu germà Enric. Culturalment va intervenir en els problemes de l’època. Prengué part en el concili de Basilea, en el qual es plantejava la reforma de l’Església, la qüestió de l’autoritat conciliar del papa, el problema hussita i la possible unió entre l’Església llatina i grega. S’interessà per la formació del cavaller i, per aquest motiu, escrigué A arte de bem cavalgar toda a seda. Afavorí el procés de renovació del dret portuguès i es preocupà pels assumptes sociomorals i polítics del país en el Leal Conselheiro. I és en aquest llibre quan manifesta les afinitats i discrepàncies amb el «reymonisme», com ell anomena el primerenc lul·lisme portuguès. Llegeix algunes obres de Llull, com «hum livro pequeno que comença: Si cupis esse memor» (el Liber de memoria o el Liber ad memoriam confirmandam?) i en coneix d’altres mitjançant l’estudi de l’anònim Livro de Corte Enperial (final del segle XIV), màxima expressió de la presència i difusió lul·lista a Portugal. Reconeix la doctrina lul·liana sobre les virtuts i vicis, doctrina copiada probablement de la Disputatio Raymundi Christiani et Hamar Sarraceni, obra prou coneguda a Portugal en aquella època. Expressà la seva discordança en relació amb «os reymonystas» que pretenien demostrar la fe per raons necessàries, discordança basada segurament en els sermons de Vicent Ferrer, que coneixia bé.
OBRES:
Leal Conselheiro. Manuscrit redactat entre 1436 i 1438. Edició de París (1842), juntament amb el Livro de ensiança. Edició crítica i anotada de Joseph M. Piel, Lisboa, Livraira Bertrand, 1942, sota el títol Leal Conselheiro o qual fez Dom Eduarte rey de Portugal e do Algarve e Senhor de Cepta. [El llibre, que consta de cent dos capítols i està dedicat a la seva esposa Elionor, és una compilació de distintes opinions filosoficoteològiques i politicomorals. En el camp del lul·lisme critica la demostració de la fe per raons necessàries (cap. XXXV), exposa la doctrina lul·liana sobre les set virtuts i els set pecats (cap. LXV i LVI) i estableix algunes referències a obres de Llull (cap. LXXXI).]
BIBL.:
CRUZ PONTES, J. M., «Miramar en sus relaciones con Portugal y el lulismo medieval portugués », EL, XXII, 1978: 261-273.
PANAREU, L., «‘Leal consejero’ (‘Leal Conselheiro’)», en Diccionario Literario, Barcelona, Montaner y Simón, 1967, vol. V: 498.