Teòleg. Emmerich o Heimeric van den Velde o, amb el nom llatinitzat, Heimericus de Campo, estudià arts (1415) i teologia a París i després a Colònia (1415-20). Inicià la docència a l’escola capitular de Diest (1420- 1422) i seguidament va obtenir la càtedra de teologia a la Universitat de Colònia (1422-1432), on va tenir com a deixeble Nicolau de Cusa. Entre el 1432 i 1435 assisteix al Concili de Basilea i aquest mateix any passa a ocupar una nova càtedra de teologia a Lovaina (1435-1460), on residí fins a la seva mort. Ideològicament Emmerich segueix l’albertisme neoplatònic, en oposició a la nova escola nominalista, però també contra el tomisme de l’època. La historiografia classifica les obres d’Emmerich en tres grups: les obres en defensa de l’albertisme, com el Tractatus problematicus (1428); les obres pertinents al període de Colònia i, per últim, els escrits que corresponen a l’etapa de Basilea. Tot i que en les obres de Colònia notem conceptes i terminologia lul·liana, la influència de Llull és ben patent en els escrits de Basilea. No es tracta, però, d’una imitació de l’art lul·liana, sinó de construir una art pròpia segons el model de Llull: Artis Lulli, artis meæ, com escriu el mateix Emmerich. Per això, no sols demostra conèixer l’estructura teologicosimbòlica de l’Art lul·liana, com és palès en la Disputatio i en el Colliget, sinó també, des d’aquest coneixement, intenta una síntesi terminològica i conceptual del lul·lisme amb la filosofia aristotelicoperipatètica.
OBRES:
Tractatus de sigillo æternitatis omnium scientiarum et artium exemplari, Manuscrit de la Biblioteca cusana (Bernkastel-Kues, St. Nikolaus-Hospital), P. Ladner besorg eine Edition dieser Schrift.
Disputatio de potestate ecclesiastica [...] in Concilio Basileensi collata, Manuscrit de la Biblioteca cusana (Bernkastel-Kues, St. Nikolaus-Hospital).
Colliget principiorum iuris naturalis divini et humani philosophice doctrinalium, Manuscrit de la Biblioteca cusana (Bersnkastel-Kues, St. Nikolaus-Hospital), Eine Edition dieser umfangreichen Schrift wird vom J. D. Cavigioli vorbereitet.
Centheologicon (1453/1460), Brussel·les, Bibl. Royale. [Repassa la història de la teologia en 102 capítols, els dos primers dels quals tracten de la teologia en general i la resta estudia els diferents autors. El cap. 9 està dedicat a Llull.]
BIBL.:
CARRERAS ARTAU, J., «La difusió del lul·lisme teològic a Europa en la primera meitat del segle XV», dins IV Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, Mallorca, 1955.
COLOMER, E., «Doctrinas lulianas en Emerich van den Velde. Una nueva aportación a la historia del lulismo», EL, III, 1959: 115-136.
––, «Heimeric van den Velde entre Ramón Llull y Nicolás de Cusa», Gesammelte Aufsätze zur Kulturgeschichte Spaniens, 21, 1963: 216-232.
HAUBST, R., «Albert der Grosse bei Heymerich von Kamp und Nikolaus von Kues», Studia Albertina, Beiträge zur Geschichte der Philosophie und Theologie des Mittelalters, Münster, 1952.
IMBACH, R., «Theologia Raymundi Lulli memoriter epylogata», EL, XXIII, 1979: 185-193.
––, «Das ‘Centheologicon’ des Heymericus de Campo und die darin enthaltenen Cusanus- Reminiszensen: Hinweise und Materialien», Traditio, 39, 1983: 466-477.
MEERSSEMAN, G., Geschichte des Albertismus Heft II: Die ersten Kölner Kontroversen, Roma, 1935.